XIQUES

XIQUES

(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)

Els dies 20, 21 i 22 d’agost, coincidint amb la Festa Major d’Igualada, al Teatre de l’Aurora s’ha fet el Festival Xiques on s’han pogut veure cinc peces de microteatre amb quatre passis de cada una d’elles, vint aixecades metafòriques de teló 

Les obres no es fan a la sala del teatre que només serveix de lloc de trobada, venda d’entrades i bar. Des d’allí es va cridant als espectadors per cada obra que es comença segons l’horari prèviament anunciat. Cinc obres, cinc colors diferents per les entrades i cinc cicerones que ens porten a cada espai diferent, cofats amb gorres del mateix color de les entrades. Per perdre’s s’ha de ser molt ruc (espero que ningú s’ofengui).

Són obres escrites i realitzades per artistes de la comarca, professionals tots de la zona, alguns veterans, altres més novells, però tots amb unes ganes i un esperit que s’ha palpat en cada representació. Enhorabona! Les peces han estat les següents:

UN CUENTO XINO — Una agent immobiliària estressada de la vida intenta llogar un pis minúscul, però res no és el que sembla i els papers de la venedora i la compradora s’acaben confonent. Un obra sobre el preu que estem disposats a pagar per assolir la felicitat. Autoria i direcció: Thais Buforn. Intèrprets: Thais Buforn i Carla Vallès.

LA MARE — Què fa una dona al quedar-se vídua als 62 anys? Segueix lligada a “les obligacions familiars” i omple la casa de néts, o decideix fer una vida completament nova? Adaptació de “L’Àvia Indigne”, un relat curt de Bertold Brecht. Traducció de Feliu Formosa, adaptació de Maria Enrich. Intèrprets: Mosa García i Francesc Marginet.

EL PIZZERO — Un personatge tirant a cap de cony ha convidat a la penya a veure el partit de futbol a casa seva, orgullós de mostrar l’equip audiovisual que s’acaba de comprar. Arriba el pizzero amb el sopar, però es nega a entregarà una de les pizzes... al·legant motius personals. Autoria i direcció: Joel Grau. Intèrprets: Joel Grau, Maria Colom i Marc Tarrida.

FIL — Peça inclassificable entre el teatre, la dansa i la pintura i la música. La història arrenca en la lluita obrera succeïda a Igualada l’any 1881, però si no ens ho haguessin dit no ho hauríem endevinat. Un espectacle màgic. Autoria i direcció: Ricard Espelt. Dibuixos: Xavier Gabriel. Composició de teles: Jordi Enrich. Dansa: Glòria Ros.

QUAN PENSAVES QUE NO MIRAVA — Nit de festa en el terrat d’una casa. Dues amigues fan un apart i baixen escales avall. Prenen una copa i parlen. Records... fins i tot surt la magdalena de Proust. Sense voler es desvetllen “coses” que una sap de l’altra i que només es poden saber quan pensaves que no mirava. Autoria: Francina Cantarell. Direcció i intèrprets: Maria Berenguer i Francina Cantarell.

Les entrades exhaurides des del primer dia. Una fórmula de fer teatre que funciona molt bé, al estil del Festival Píndoles que últimament es fa al Castell de Montjuic de Barcelona. Esperem que el proper anys en tindrem més.