DON GIOVANNI

DON GIOVANNI

(a la Royal Opera House de Londres mitjançant l'Ateneu Cinema d'Igualada)

Penso que a Igualada i altres poblacions, som afortunats, doncs avui els interessats hem pogut assistir a la inauguració de la temporada d’Òpera de la Royal Opera House de Londres, i només ens ha costat 13€. Des de fa un temps, i gràcies a la tecnologia, es transmeten en directe les obres que es fan a la ROH i l’execució és impecable. D’acord que si hi pots anar en persona és molt millor, però jo no estic per anar cada vespre a Londres i pagar 300€ per una entrada.

Aquest any la temporada s’ha inaugurat amb Don Giovanni, de Mozart, una peça que li va sortir un pèl llargueta al de Salzburg (tres hores i mitja). Està basada en el mite de Don Joan a partir de l’obra El Burlador De Sevilla y Convidado de Piedra, de Tirso de Molina (no confondre amb el Tenorio). La història és coneguda: Don Juan és un pinxo que sedueix dones sense parar. Una nit està amb la filla del comanador, donya Ana i els pare els sorprèn; Don Joan el mata. Ell continua fent el burro amb tota classe de noies, i una nit, al carrer, s’encara amb l’estàtua de pedra del pare d’Anna i burlant-se el convida a sopar. A la nit la figura es presenta i amb gran esglai del criat Leporello i de Don Joan se l’emporta a l’infern sense que hi hagi penediment dels pecats. Tirso era capellà i li va semblar adient castigar al pecador.

Personalment penso que Don Giovanni té dues parts: el primer acte que trobo una mica pesat i allargassat i el segon, en que em sembla que es concentra tota la “xixa” i on hi ha les millors parts musicals, fins arribar a la traca final amb l’aparició del Commendatore. Les veus han estat excel·lents, tots; és una òpera amb pocs personatges. El problema, el que m’ha fet trobar la representació un pèl fluixa han estat l’orquestra i la posada en escena. La orquestra sonava molt bé, però penso que sonava “massa” i en moltes parts tapava les veus, i en el teatre musical les veus hi són per ser sentides, i més si com he dit fa un moment eren excel·lents.

En quant a la posada en escena ha passat el que està passant massa últimament: per voler fer-ho modern i trencar motlles s’està abusant de fer canvis de context i de les noves tecnologies. Per començar, al situar-la en una època quasi actual, a mi em costa de creure que ara hi hagi tanta tia pava que s’obri de cames perquè un pinxo eixerit se’ls hi posi al davant i els digui quatre floretes. En l’època de Tirso m’ho puc creure, principalment perquè jo no hi era.

En quant a les tecnologies crec que avui s’ha abusat del vídeo-mapping i penso que potser per destacar aquestes projeccions la peça ha resultat excessivament fosca i molt “embrutada”. Avui també han tingut alguns problemes amb la subtitulació. Per aquests motius esmentats la sessió no m’ha satisfet totalment, però això no priva que:

Aquestes retransmissions són brutals. Són en rigorós directe des d’un dels millors teatre lírics del món, amb unes produccions d’un prestigi indiscutible. Les realitzacions de les gravacions són de nota altíssima, res d’una càmera fixa al fons del teatre i gravar a pinyó fix. Hi ha tomes des que entra el director al fossat, plans generals, primers plans i pels que ens agrada tenir informació, gravacions on ens expliquen com ho han preparat, entrevistes i opinions d’experts. Brutal !!!

Estigueu al lloro de la programació del Ateneu Cinema: el 24 d’aquest mes Don Pasquale de Donizetti.

P.D. Ara veurem si amb el Turandot que ha obert temporada al Liceu també es passen “de moderns”.