PEGGY PICKIT VE EL ROSTRO DE DIOS
(al Tantarantana)
Vaig anar a veure PEGGY PICKIT
VE EL ROSTRO DE DIOS al Tantarantana sense saber que veuria. M’hi vaig
apuntar perquè de l’autor, un alemany amb cognom d’esternut (Roland Shimmelpfennig,
jesús, gràcies) havia vist una obra que em va agradar molt: El Drac D’Or
(febrer del 2014), genial. Doncs amb aquesta no la vaig endevinar.
La història podria funcionar,
doncs és un clàssic. Dos matrimonis que havien sigut molt amics, tots quatre
metges, però que es van distanciar perquè una de les parelles va marxar a Àfrica
a fer de cooperants, ara han tornat i es
troben a casa dels que es van quedar.
Els diàlegs funcionen (per a mi
no funcionen) de manera circular, amb aparts aclaridors (?) i reiteracions
sense aturar. Al cap d’una estona jo vaig perdre tot l’interès i confesso que
vaig intentar dormir una estoneta. Un problema gros per a mi ha estat el
càsting.
Penso que quan una actriu es
queda embarassada, més que tenir el dret a treballar (que també) hauria de
tenir el dret a fer una aturada pagada. Haver de continuar treballant de
vegades topa amb el paper que ha de fer. En aquest cas la protagonista estava
embarassada de set mesos, amb una panxa important, però feia el paper d’una
dona que no tenia fills ni en podia tenir, al menys amb la seva parella per un
problema desconegut. Veure com explicaven això amb el bombo a primera fila, a
mi m’ha grinyolat i molt.
Conclusió, m’he avorrit, però
potser ha estat culpa meva, que tenia mal dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada