blocdenkbrota

PARIS

(Crítica general)

     Aquesta no és una crítica normal de les que faig referides a un espectacle en concret. Aquesta és una crítica al sistema d’informació i venda d’entrades pels espectacles de París. Dubto que al món hi hagi un sistema tan dolent i desgastador; un acaba esgotat, enraonant sol, maleint, renegant i blasfemant, cosa que segurament em portarà de pet al infern, a les calderes del Pere Botero dels Pastorets de la meva infantesa.

     Per començar la millor revista d’informació teatral, segons els quiosquers, és (continua sent) Pariscop, que actualment sembla un fanzine fet a base de fotocòpies amb una Rank Xerox dels temps de Robespierre. La info és tan fiable com que jo vaig trucar a un teatre i el telèfon, segons la veu de la operadora que estava a l’altra banda del fil, ja no existia. M’hi vaig desplaçar per comprar les entrades i la taquillera em va dir que aquell espectacle, anunciat al Pariscop, ja feia dotze dies que l’havien retirat (Pariscop és una revista setmanal).

     He intentat comprar entrades per internet per L’Avar a la Comedie Française i em surt un avís dient-me que ja no en queden, però que si hi vaig personalment segur que en trobaré. Intento comprar per una sessió a l’opera al Palais Garnier i només me’n deixen agafar de les de 180€ (sort que no van a 2.000) i no em diuen si de les demés ja no en queden o si la màquina s’ha encallat a la banda petrodolars.

     Menys violar-me, m’ha passat de tot, ara, jo sóc tossut i no se’n fotràn, em costarà, però esbrinaré com s’ha de fer per aconseguir el que vull, i si no faig cap a la Biennale de Venècia la setmana del 10 al 16 d’octubre, és que encara volto per París intentant saber com es compra una entrada, una p... entrada. Desitgeu-me sort, la necessitaré!