Murs

MURS

(al Teatre de l'Ateneu dins la Mostra)

          Murs és un espectacle de circ, però és molt més. És un espectacle coral on hi participen persones amb diverses qualitats, des de disminuïts físics a intel·lectuals i a partir que t'adones d'aquests fets, la teva percepció canvia, la teva ment s'obre i poc a poc vas descobrint un món nou.

          La "cosa" comença amb un mur dalt l'escenari, composat per una pila de cubs de fusta i aleshores li comencen a passar  coses extraordinàries a aquest mur, s'hi obren forats , en cauen parts i una pila de disbarats més.

          Aleshores et vas adonant que una part de la troupe són persones amb problemes de discapacitat de diversos nivells, però que treballen amb entusiasme les feines que els hi han encarregat: malabars i altres arts circenses.

          Te n'oblides perquè part del acròbates van fent els seus números, damunt bicicletes de tot tipus, patins i altres enginys, però de tan en tant t'adones que un monitor o monitora controlen als "diferens", d'una forma amorosa, acariciant-los, encoratjant-los, i descobreixes una forma de tendresa que t'emociona i et fa sentir millor persona. Això que el bé que fan altres en faci sentir millor persona és ben curiós i algun dia ho haurem d'esbrinar, però ara tornem a Mur(s).

        L'obra tira endavant al estic circense, omplint l'escenari sense treva, amb moviments de tot tipus amb gent que no para mai, però els discapacitats cada vegada agafen major protagonisme fent diverses exhibicions, i fins i tot "renyant" als monitors.

          No m'estendré explicant els números de circ perquè se'n fan una pila, alguns de naïfs i altres de molt bons, però el que es important és veure el treball de grup que s'ha fet integrant persones "diferents" i amb la dignitat, respecte i amor amb que son tractades. És senzillament emocionant.

          Un Teatre de l'Ateneu d'Igualada ple ha gratificat l'esforç d'aquests artistes amb una tanda d'aplaudiments eixordadora. Mur és una coproducció de la Funcació maresme, Cronopis Espai de Circ de mataró i Camaliònica Produccions, tots comptant amb la col·laboració de l'Institut Català de les Empreses Culturals. Ha valgut molt la pena.

MURS

M.U.R.S.

(al Castell de Montjuic)

Fa uns dies, en una de les meves crítiques de teatre deia que m'havia agradat molt tot, menys l'obra; sonava a estrany, però crec que s'entenia. Avui encara aniré més lluny: no m'ha agradat res, excepte el lloc on s'ha fet l'espectacle. Parlo de M.U.R.S i el Castell de Montjuic.

Feia una pila d'anys que no havia pujat al Castell de Montjuic, tants com uns cinquanta-cinc o cinquanta-sis, quan feia el servei militar. Jo la mili la vaig fer molt jovenet, voluntari tot i que així era més llarga, ara no recordo si el motiu va ser un arravatament patriòtic o que a casa meva coneixíem a un coronel. El fet és que avui l'he vist molt diferent —el castell, no el coronel—, impressionant, arreglat, amb uns jardins guapos... Doncs aquesta ha estat la part bona de la nit.

La dolenta ha estat M.U.R.S., l'espectacle amb que La Fura dels Baus va obrir els Festival Grec el 30 de juny. Jo de la Fura he vist unes quantes coses i aquesta m'ha semblat la pitjor, vaja, directament dolenta, i em sap greu, perquè els "Furus" són gent creativa i trencadora i per això sol ja és bo que existeixin, però el que he vist avui m'ha semblat lamentable.

Per molt que en el programa parlin de les ciutats del futur, les smart cities i altres collonades, que els murs actuals no són físics sinó invisibles —que els hi expliquin als palestins—, que la tecnologia ens ha allunyat de la cultura, ens ha deshumanitzat, ens ha alienat del dolor... (?), jo de tot això no hi he vist res. Si que hi he vist molta tonteria lleugera de "encengueu el mòbil i connecteu-vos, i ara el grup dels verds i el dels blaus, i premeu amunt i ara avall..." Ni missatge ni històries.

La posada en escena ha estat caòtica, però no d'un kaos buscat i controlat, sinó perquè se'ls barrejaven els tres ambients en que funcionava la "cosa": música, paraules i crits dels uns amb els dels altres. Hi ha hagut un moment per a mi desagradable perquè m'ha semblat molt violent, quan un dels actors ha agafat una noia joveneta —tot i que m'ha semblat que ens volien enganyar, era una actriu— i agafant-la pel coll l'ha despullat i l'ha forçat a agenollar-se. "Ara ens faran una sessió d'aquest mamading que està de moda" he pensat, però no, només l'han embrutat i després li han tirat aigua per rentar-la i han deixat anar una parida sobre medi ambient net o cosa semblant.

Conclusió, una dramatúrgia amb molt poc gruix, o gens, i quan repasses el programa quedes acollonit de la gentada que hi ha col·laborat, fins i tot universitats catalanes i el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Doncs no sé...