PURGA
(a la Sala petita del TNC)
Sofi Oksanen és una
escriptora finesa d'èxit que es va fer molt famosa amb la novel·la Purga, que
com tantes ha estat adaptada al teatre. Tot i que als crèdits del programa no
hi consta, tinc entès que la adaptació l'ha fet Ramon Simó, que també l'ha
dirigit.
L'acció passa a
Estònia —la mare de l'autora ho era—, país que fins l'any 1992 no va assolir la
seva independència després de anys i anys convulsos en mans de suecs, russos,
envaïts pels alemanys i altra vegada sota la bota soviètica. L'obra va amunt i
avall continuadament, dels anys quaranta al 92. Comença en una zona rural quan una dona vella troba al jardí de la casa
on viu sola, a una noia jove que està fugint d'una xarxa de prostitució. Superada
la desconfiança inicial l'acull. Com és que ha anat a parar allà? La vella és
la seva tieta àvia, i això desencadena una sèrie de records i deslleialtats que
van marcar la vida d'aquesta família.
Al meu entendre en
aquesta obra s'han comés una pila d'errors. Per començar l'adaptador no ha tingut
en compte que la majoria d'espectadors som poc coneixedors de les turbulències
que ha viscut Estònia; és un país i una cultura que ens cauen lluny. Les anades avant i
enrere no ens han ajudat gens, per molt que unes projeccions ens situaven en
l'any de l'acció. Un altra error penso que ha estat ser massa explícit en les
projeccions de les tortures, especialment la de la nena petita: penso que hi ha
altres maneres de commoure i no cal ensenyar com el botxí separa les cames
d'una menor per ... L'escenografia també m'ha semblat equivocada, massa gran, a
tota amplada i no sé si a causa d'això l'audició era força defectuosa. No diré
que els actors ho hagin fet malament, però tal com ho he vist jo, aquest cúmul
d'errors ha fet que ningú es podés lluir.
Resumint-ho, no m'ha convençut; se m'ha fet llarga i pesada, però per
altra banda m'ha donat la impressió que la novel·la deu ser molt potent, però
no sempre és fàcil traslladar obre literàries damunt els escenaris. La Sala Petita
del TNC —que per cert avui semblava una nevera— amb una entrada molt justeta i
el públic ha premiat als intèrprets amb uns aplaudiments no massa entusiastes.
