SUKKWAN ISLAND
(Novel·la)
Aprofito aquesta finestra per felicitar i a la vegada renyar al Jordi, el meu llibreter de capçalera. Felicitar-lo per haver-me recomanat aquest llibre, i renyar-lo per no entregar-me uns quants vals per anar al psiquiatre “de gratis” una vegada llegit.
David Vann ha escrit una novel·la esplèndida, bèstia, però magnífica. La acció passa en una illa d’Alaska deshabitada fins que els protagonistes, un pare i un fill, al que finalment ha convençut, s’hi instal·len per passar-hi un any, o potser hauria de dir un infern. L’acció transcorre lentament amb descripcions magistrals i mentre el vas llegint cada vegada vas agafant més fred fins a córrer el risc de contraure pulmonia, però et fa sentir pitjor la incapacitat dels personatges de fer les coses ben fetes, de comunicar-se, de sincerar-se i expulsar els dimonis... Les nits a la cabana són terribles i el fill no pot dormir, no tan per culpa del fred com per sentir com el seu pare plora i es lamenta. I la cosa va a més...
A les primeres pàgines em va costar una mica adaptar-me a la forma d’escriure en que els diàlegs no estan ni entre guions ni entre cometes, però de seguida t’ho fas teu. Gran novel·la. Algú ha comparat l’autor amb Cormac McCarthy i és cert: quines ganes tenen tots dos de fer-nos patir.
Magnífica traducció. Editorial Empúries, en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada