LA CASA DE BERNARDA ALBA
(Crítica de teatre)
Última obra dins del Díptic Andalús programada al Lliure de Montjuic. Avui ens hem divertit, i té nassos tractant-se d’aquest drama de García Lorca que té de tot menys alegria. A més la versió és molt fidel al text amb la Bernarda, les filles, l’àvia boja, la Poncia i les situacions, la constant presència absent de Pepe el Romano... però tot flueix d’una manera particular, gitana, en especial com ho diuen i com ho fan.
La posada en escena és molt bona, només amb una grada flanquejada per una gàbia a l’esquerra, on tanquen l’àvia quan es porta malament, i una falsa porta a la dreta. La il·luminació fa la resta i molt bé. De la música, apart del que canten les actrius en plan flamenco, destaquen les parts de banda al estil romaní, cent per cent Kusturika. La sala plena fins a la bandera i al final aplaudiments a dojo.
Un aclariment pels que no coneguin la companyia TNT – El Vacie. Es tracta d’un grup de gitanes que viuen al assentament de barraques de El Vacie de Sevilla, encara en funcionament des de l’any 40! Dones analfabetes que s’han aprés el paper “oralment” i que van començar això en un taller de teatre per arrancar-les de la marginalitat. De vegades els programes socials funcionen (altres no: el barri de xaboles de cartró encara hi és després de setanta anys).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada