blocdenkbrota

TRUCA UN INSPECTOR

(Teatre Goya)

     Avui he tingut una grata sorpresa, doncs anava al teatre amb el cor una mica encongit ja que no tenia clar com hauria tractat el temps una obra tan emblemàtica com aquesta, ni el tractament que li donaria el director. Bravo! en Josep M. Pou ha respectat al màxim la obra original i crec que l’ha encertat.
          Una família benestant està celebrant el compromís de la seva filla amb un bon partit i de repent sona el timbre de la porta i es presenta un inspector de policia fent preguntes molt inconvenients, per ajustades, sobre el suïcidi d’una desconeguda. Mica en mica va arrencant confessions disperses, ara al pare, ara a la filla, fins el punt de que l’espectador dubta si està davant d’un policia o l’arcàngel Sant Gabriel. Hipocresia, explotació, classisme...

          Un guió com aquest, crec que si el treus del context en que va ser escrit, pots patinar i molt. Com dic, la cosa ha quedat molt ben situada i uns quants elements hi ha ajudat molt. Per començar la posada en escena. Quan s’apuja el teló quedes bocabadat per la decoració. Família acomodada, sí, però redéu! tot és de caoba i cristall: la taula, les columnes, les parets, la làmpada... El vestuari, perfecte; els homes de frac i les dones amb uns vestits llargs magnífics. La il·luminació ajustadíssima a cada moment. Un excel·lent per Pep Duran, Nina Pawlowsky i Albert Faura.

          Els actors també han estat a l’altura, molt equilibrats i una cosa que jo agraeixo, sense destacar un per damunt dels altres, mèrit del director. Una nit gratificant!

El Goya ple i el públic aplaudint i content.