SÍMBOLS
(Opinió)
Els símbols no són un invent modern,
al contrari són molt antics, des de fer-se tatuatges a la pell per identificar un grup, fins a
petits amulets pel mateix motiu. N'hi ha de més simpàtics que d'altres, com el
colom, símbol de pau i d'altres de corporatius, com l'escut del Barça.
Habitualment la gent els exhibeix amb orgull, fins i tot els que són pura
publicitat com portar el nom estampat de la marca de roba sense cobrar ni un
duro.
Alguns dels que estan més estesos són
símbols religiosos, i en el món anomenat occidental potser el més conegut és la
creu, símbol del cristianisme, i ho és perquè, segons la història, van torturar
i executar a Jesús de Nazaret pel sistema bèstia de la crucifixió.
La crucifixió era una forma d'execució
que va estar en boga a l'Imperi Romà fins avançat el segle III. Era una de les
maneres més cruels de torturar i matar a una persona, comparable als
empalaments de Vlad Tepes de Romania, doncs depenent de l'estat de salut i
fortalesa del reu, la mort es podia demorar varis dies, allà dalt, penjat o
clavat... La pena de mort és execrable, però fins i tot els seus partidaris fa
temps van considerar que havia de ser el menys cruenta possible i per això a
finals del XVIII a França es va imposat el sistema ràpid de la guillotina.
Ara per un moment imagineu-vos que un
líder religiós és condemnat a mort i guillotinat, tot legal segons les lleis
del lloc i el moment on passen els fets.
Els seus seguidors aconsegueixen bastir una religió important basada en
les idees del seu líder i com a símbol per mostrar la seva adhesió es pengen al
coll una guillotina de joguina. O que els fets passen a Espanya, no massa lluny
en el temps, i l'executen mitjançant garrote
vil. O al Estat de Florida, actualment, amb una injecció letal. Portaríeu
una maqueta del garrote vil o una xeringa
(amb agulla) penjada al coll, ni que fos per sota la roba?
Doncs amb la creu passa el mateix, i
quan un bisbe, un capellà o el mateix Papa de Roma dóna a besar als feligresos
una creu, és com si us oferís fer un petó a una xeringa o una forca de joguina,
que encara hi ha llocs on els pengen.
A mi m'esgarrifa aquest culte cap al
dolor, ja sigui només amb imatges o cenyint-se un cilici farcit de punxes al
baix ventre, o tenint a la vista un quadre amb una mare de déu amb el pit obert
i mostrant un cor travessat per una pila de punyals, Ja sé que només són
símbols, però els podrien triar més amorosos,
i als que em diuen que a aquest món hi em vingut a patir, els contesto
un sonor "una merda" i si convé ho acompanyo amb un gest no massa bonic,
sorry.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada