Jezabel

JEZABEL

(novel·la d'Iréne Némirovsky)

Una altra novetat... de l’any 1936. Amb 75 anys de retràs ens ha arribat, de la mà de la Magrana, aquesta novel·la de Irène Némirovsky traduïda al català.

Molt ben estructurada, relatada en tercera persona omnipresent, ens explica la història d’una dona preocupada, millor dit, obsessionada per la seva bellesa i capacitat de seducció. Considera el pas del temps una autèntica maledicció. Passatges com “encara sóc bonica, jove com abans! Qui podria creure que ja no tinc trenta anys?” són freqüents i fins i tot insistents.

La història comença en la sala d’un tribunal on se celebra el judici d’una dona, la protagonista, que ja no és jove, però ha estat molt bonica. Se l’acusa d’haver assassinat el seu amant. A partir d’aquí, el relat fa un salt enrere i ens situa a la seva joventut, fa un repàs de tota una vida fins a arribar als moments dels fets. A mida que es va fent gran, la obsessió per mantenir el seu aspecte jovenívol es torna malaltissa.

A meitat del relat aquest leimotiv es va tornant tan persistent, que arribes a pensar que l’autora ho està allargant massa, però no; t’està cansant, preparant la garrotada que de sobte et clavarà, això sí, en un estil impecable.

Si coneixeu la trista història d’aquesta escriptora (jueva, denunciada per les autoritats franceses al 1942, deportada i morta a Auschwitz) us adonareu que d’alguna manera està retratant a la seva mare, una dona riquíssima que mai la va tenir en compte, ni a ella ni als seus néts. El deliciós relat breu El Ball, ja n’era una petita venjança.

Una novel·la que val la pena ser llegida.