blocdenkbrota

LA PRESA

(a la Biblioteca de Catalunya)

          Jo no vaig veure la versió que va fer el Manel Dueso d’aquesta obra al Romea l’any 99, per tant no puc comparar. Jutjant només pel que he vist avui, no m’ha semblat una gran peça teatral i la culpa la te, possiblement, la durada. L’hora i cinquanta minuts esmentats al programa s’han convertit en dues hores i quart i crec que amb la durada promesa ja en sobrava. Tampoc ajudava el llenguatge que he trobat pobre. Hi ha altres maneres d’expressar les limitacions lingüístiques dels personatges que abusant dels “collons”, les “hòsties putes” i els “mecagum Déu”. No sóc gens melindrós, però se m’ha fet feixuc.

          L’acció passa al pub d’un poble al cul d’Irlanda. Els personatges són l’amo del bar, dos habituals, fracassats i bevedors i un antic amic que acompanya a una dona jove que ha llogat una casa. Comencen a explicar velles històries, mig llegendes mig fantasies... i aquí l’obra se m’ha fet llarga. A mitja funció és la dona la que explica el que li ha passat i el perquè de la seva presència i és quan l’obra remunta i agafa interès.

          Crec que Conor McPherson hauria pogut escapçar alguna de les històries inicials i hi hauríem guanyat tots. De les actuacions l’única que m’ha convençut és la de la Montse Germán. Els demés els he trobat poc matisats; en alguns moments exageraven excessivament. Em sembla que el director Ferran Utzet no n’ha sabut prou.

          La posada en escena m’ha agradat molt i la decoració lligava rebé amb les venerables pedres de la Biblioteca. La il·luminació també molt adequada, especialment encertada al començament, quan el pub està tancat i només rep llum a través de la vidriera que dona al carrer.

          La sala plena, amb les entrades exhaurides i el públic content, aplaudint amb ganes.