BARBICAN (teatre de Londres)
(Opinió)
Al llarg de l'anomenada segona
guerra mundial, Londres va sofrir una quantitat de bombardejos com mai s’havien
vist. Algunes zones de la ciutat van quedar literalment arrasades. La Zona de
Barbican va ser una d’elles i per això ara és una de les parts més modernes de
la ciutat (amb això no vull dir pas més boniques). Una de les coses bones de la
reconstrucció és que va acollir centres culturals com el Barbican que avui és
de referencia mundial, com el seu teatre.
El Barbican és un
dels millors teatres que conec. Modern, ben equipat, amb una acústica
sensacional i sense una sola butaca amb visió dificultosa. La seva forma de
mitja lluna permet als seus 1.156 ocupants gaudir d’una visió i audició
perfectes des de qualsevol localitat. Penseu que el nostre TNC té una capacitat
de 886 butaques (un 30% menys) i que les obres se senten com el cul en la
meitat de les butaques.
En quant a visió,
la grada del Barbican té una inclinació perfecte que a més de donar una visió
excel·lent millora la rebuda del so. Els tres pisos superiors gaudeixen del mateix tipus
d’inclinació i d’una cosa molt important: poca profunditat, el que fa que no hi
hagin butaques “dolentes”.
Dit això em ve una
pregunta al cap: perquè el Liceu de Barcelona que va tenir la desgracia de
cremar-se o ser cremat (?), es va reconstruir igual com era abans, cosa que
l’ha convertit en un teatre antiquat i “dolent”? Té una quantitat vergonyosa de
butaques sense visió, una altra pila de visió parcial o deficient, una platea
plana que com et toqui al davant un jugador de bàsquet vas arreglat… Perquè?
Jo no tinc enveja
de que el meu veí sigui més guapo, tingui un cotxe més car o el membre més gros,
però sí que un país faci les coses més ben fetes. La guerra mundial va acabar
l’any 45 i el Barbican es va inaugurar l’any 82. Van pasar 37 any, però van fer
una feina ben feta, com deia l’eslògan d’aquell president de la Generalitat que
anava per a home d’estat i va resultar ser un penques de la més ínfima categoria.
Si aneu a Londres i
teniu ocasió d’anar a veure una obra de teatre al Barbican, feu-ho. Segur que
serà una peça de qualitat i podreu comprovar que el que acabo de dir no és cap
exageració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada