20 de maig 2011

MIDNIGHT IN PARIS
(Peli de Woody Allen)





          On és el director de Annie Hall, Manhat-tan, La Rosa Porpra de El Caire o Dies de Rà-dio? No ho sé, però darrera de Midnight in Paris no; el Woody Allen que ha dirigit aquest film no és el mateix dels que abans he esmentat. Està acabat com a cineasta? No ho crec, no penso que el talent se li hagi esmunyit com la calderilla per una butxaca foradada, però em dona la impressió que és presoner dels seus productors, perquè anys enrere li hauria fet vergonya presentar un seguit de postals turístiques i ensucrades com les d’aquesta pel·lícula, allargassada a base de preses d’exteriors de la “ciutat de la llum”.
          La trama podria estar bé si el guió estigués currat. Un guionista de Hollywood, que vol deixar la feina per ser escriptor, viatja a París amb la seva promesa i els sogres, gent de molta pasta. Ell voldria quedar-se i dedicar-se exclusivament a la novel·la que està acabant, però la seva xicota vol que es dediqui al cine i guany calerons. Una nit, sol, es perd per la ciutat i comença a trobar-se amb personatges dels anys vint: Hemingway, Scott Fitgerald, Picasso, Dalí, Cole Porter i un llarg etcètera... per al final anar més enllà i traslladar-nos al últim quart del segle XIX amb una pirueta que passa pel XVII.
          Crec que és la pitjor peli que he vist del Sr. Allen, i n’he vist moltes (totes?) No sé com és la versió original, al meu poble això no saben ni que existeix, però el doblatge crec que encara l’ha acabat de perjudicar, ja que s’han fet un embolic realment penós amb els accents: el Dalí amb un fals accent català, l’amant de Picasso amb un deix francès que semblava fer els Pastorets, versió Midi-Pyrénées, en fi...
          Demà em posaré el DVD de Zelig per fruir d’un autèntic Woody Allen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada