blocdenkbrota

VOLEM ANAR AL TIBIDABO

(a la Sala FlyHard)

          M’agrada la Sala FlyHard i fins ara m’ha agradat tot el que hi ha fet, però possiblement la d’avui és la millor obra de totes les que hi he vist: Volem anar al Tibidabo, peça que es va estrenar el 2008 a la Versus i que jo en aquell moment no vaig veure.

          Dues germanes acaben de rebre la notícia que la seva mare pateix Alzheimer i després de debatre-ho decideixen amagar-li al seu pare. Faran tota mena de filigranes per dissimular la realitat. Fins i tot demanaran ajut a una amiga perquè cobreixi unes hores al migdia en que elles no poden atendre la casa i faci el dinar. En poc temps aquesta amiga es farà mestressa de la situació...

          L’obra de Cristina Clemente està molt ben estructurada. Per començar els autèntics protagonistes, el pare i la mare, no surten mai, només en comentaris de les filles i l’amiga. Els diàlegs són molt bons i les tres noies, Roser Blanch, Clara Cols i Alícia Puertas estan en el punt exacte, bones actrius! Excel·lent direcció de la mateixa autora. La escenografia i il·luminació son correctes; hem de tenir en compte que la sala és petita com un cop de puny i que no es poden fer grans muntatges. A canvi, al ser tan reduïda, frueixes de la funció com si te la fessin al menjador de casa teva.

          Tan de bo poguéssim sortir cada nit tan satisfets com avui després de veure una obra. Mitja entrada i tothom aplaudint  satisfet.