El Petit príncep

EL PETIT PRÍNCEP

(Conte de Saint-Exupéry)

Com que a l’estiu quasi no fan teatre i estic de ramadà, aquest agost dedico unes hores al dia endreçant la biblioteca de casa. És una feina molt agradable, però també punyetera, perquè t’encalles a cada moment per culpa —o gràcies— als records, i no et pots estar d’obrir algun llibre i rellegir... Ja ho deia la meva àvia “que en farem poca de feina”.

M’acaba de passar amb un dels llibre que vaig tenir molts anys a la tauleta de nit: El Petit Príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. Un relat deliciós en que sota l’aparença de literatura infantil hi ha un conte poètic i filosòfic d’altura. La trobada entre l’aviador perdut al desert per culpa d’una avaria i el nen, petit príncep del seu petit planeta, i les converses que tenen, fan replantejar la vida de l’adult —i de vegades ho haurien de fer dels lectors—.

Ja al primer capítol, amb la història del dibuix d’una boa que s’ha empassat un elefant, t’adones que la lectura t’emocionarà, a més, el relat està fet en un llenguatge senzill que a mi em recorda el de Pere Calders. La meva edició publicada per Estela l’any 1959 està il·lustrada pel mateix autor amb un estil naïf que encaixa perfectament amb el text. La traducció del escolapi Joan Xancó és d’una cura digne de premi.

Possiblement l’haureu llegit fa mil anys, però tot i així, us recomano tornar-lo a agafar; m'ho agraireu. Jo ara me'n vaig a apedaçar el llibre perquè pobret està que ha perdut mitja coberta i li cauen pàgines.