blocdenkbrota

DÍAS ESTUPENDOS

(a La Villarroel)

     Una de les grandeses del teatre, si es fa ben fet, és que hi cap absolutament tot: tragèdia, comèdia, monòlegs, música... Avui hem assistit a una representació de petites històries evocant dies de vacances i d’estiu, aquest curt lapse de temps en que voldríem que es fessin realitat canvis, fantasies, esperances...
     Ens hem divertit avui a la Villarroel, i ens hem divertit perquè la obra és fresca com una rosa, que diria Josep M. de Sagarra. L’escriptor i director navarrès Alfredo Sanzol ens ha presentat a cinc actors interpretant una pila de papers diversos, des d’una parella en pilotes al guàrdia civil que els fa vestir, naturalment després d’espiar-los una bona estona, matrimonis en crisis, propietaris de cases de turisme rural, amics de la infància, adolescents... en fi tot un mostrari de la gent més diversa, fins i tot un etarra recent sortit de la presó portant una funda de guitarra (o era una metralleta?)

     La obra, pensada com un divertimento, està molt ben construïda, el ritme és trepidant i la direcció realment encertada. Als actors se’ls notava que s’ho passaven bé i han estat genials. L’escenografia molt encertada, “cutre” de cartró-pedra, gespa artificial i arbres amb coloms dissecats; al teló de fons la foto d’un paisatge bucòlic de vacances de muntanya. Bona il·luminació.

     El teatre ple a vessar i el públic ha obligat als actors a sortir quatre o cinc vegades. Encara hi sou a temps per veure-la. La Villarroel, des de que la van remodelar, és una meravella; llàstima que els entrepans del bar siguin tan dolents.

     P.D. Sembla que aquest Grec l’hem començat amb bon peu. Que duri!