(SIN) PECAT
(a l'Àtic 22)
Suposo que alguna vegada heu estat a l'Àtic
22, aquell local underground, tot i
estar a prop del cel i no sota terra, a les golfes del Tantarantana. Com a sala alternativa
s'hi fa teatre alternatiu, així fet com en família, de vegades amb una sabata i
una espardenya, però molt autèntic. Us asseguro que —al menys jo— hi he vist coses
molt bones.
Doncs avui s'hi ha estrenat
(SIN) PECAT. Ara hauria de puntualitzar que s'ha estrenat de cara al públic,
perquè jo aquest recull de curts el vaig veure el dia que va finalitzar l'Obrador
Internacional de la Becket, com una mena de festival de fi de curs. Els que van
assistir a l'aula de dramatúrgia amb Neil LaButte —La Forma de les Coses,
Gorda, Coses que dèiem avui...— van escriure uns curts que van interpretar sota
la direcció de Mike Attenborough.
En aquest espectacle, d'una
mica menys d'una hora de durada, s'hi van representant aquests breus de forma
ininterrompuda, l'un darrera l'altra, pim pam, pim pam, una fòrmula molt
atractiva que no et deixa respirar. Quan estàs assumint el que acaba de passar,
ja ha començat el següent, en un registre completament diferent. És com si assistissis
a una classe i et posessin deures per a casa; podrits.
Comentar aquí obra per obra
seria llarguíssim i pesat. Val més que us acosteu a l'Àtic 22 i ho vegeu en
directe. Per un preu més que raonable gaudireu d'un espectacle realment
interessant. El que sí ressenyaré són els autors i intèrprets.
Aniversari de
Bibiana Goday amb Ruth Llopis. El Número
Diví de Patty Santos amb Roger Ribó. La
Certesa Implícita del Dubte de Joan Gómez amb Adriana Feito. Praying Mantis de Sandra Bravo amb
Borja Espinosa. Com Déu Mana de
Víctor Borràs amb Montse Rodríguez. Two
Little Sins de Neil laButte amb Marta Bayarri. Eres Tan Bonito de Daniel J. Meyer amb Maite Guilera. Mi Pequeña Idiota d'Ana Maroto amb
oriol Ruiz.
Això és tot. Acosteu-vos pel
carrer de Les Flors 22 i pugeu a l'àtic; hi ha unes quantes escales, però vosaltres
teniu el cor jove i no us costarà. Quan sigueu a dalt veureu que ha valgut la
pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada