blocdenkbrota

LA CLEMENZA DI TITO

(al Palais Garnier de París)

Aquesta és una òpera que el senyor Mozart va fer, com aquell qui diu, aprofitant un foradet. Ja estava molt malalt, treballant en La Flauta Màgica i el Rèquiem a la vegada, i accepta l’encàrrec de la Clemenza; com que sempre anava malament de calés... Era per festejar la coronació de Leopold II, a Praga el 6 de setembre i li fan l’encàrrec el 18 d’agost... i diu que sí! 18 dies!

Però anem a la representació d’avui. Qualsevol cosa que es faci al Garnier és espectacular per el lloc, però és que a més per la conya de la GRANDEUR vigilen molt la qualitat.

La posada en escena molt bona, un muntatge de la mateixa òpera francesa del 1997, amb decorats molt moderns, però sense estridències, equilibrats. El vestuari també molt contingut. Tot i que la història passa a la Roma imperial, els actors van de segle XVIII, sense exagerar, excepte el cor (fantàstics vestits tots negres) i perruques i barrets de fantasia. Una il·luminació molt pensada, doncs al centre hi havia una enorme estàtua que a vegades tapava el moviment dels protagonista a una banda o l’altra dels espectadors, però a base de llum seguies els moviments per les ombres. Chapeau!

La part artística ha estat brillant. Ara ja és difícil trobar cantants del tipus “estàtic”, la majoria ja actuen molt bé afegint al cant l’expressió corporal. A mi personalment el paper que més m’ha agradat és el-la que feia de Sesto, en principi escrit per castrat i actualment interpretat per mezzo-soprano, una noia jove que ha estat fantàstica, i el que menys el tenor que feia de Tito, però en general tots han estat molt bé. La orquestra com un rellotget.

El Palais ple a rebentar, entre altres coses perquè des de que van fer l’Òpera de la Bastille, cada vegada hi fan menys representacions. Allà hi fan la òpera i aquí el ballet.