13 de nov. 2011

Blaus de l'ánima

BLAUS DE L'ÀNIMA
(al Teatre de l'Ateneu d'Igualada)








Quan es van fer aquests recitals al Lliure jo estava de vacances. Avui l’he recuperat a Igualada i em sap greu dir-ho, però no m’ha agradat massa: l’he trobat fred.
Crec que algú ha comés varis errors. Per començar el Teatre de l’Ateneu és gran; platea, llotges i dos pisos, i un escenari ampla i fondo. L’aforament deu ser de més de 500 persones i m’imagino que n’hi havia unes 150. D’alguna manera haurien d’haver enxiquit l’espai de l’escenari i els encarregats de sonoritzar tenir en compte que no estava ple.
La posada en escena l’he trobat molt fluixa, o potser hauria de dir que no n’hi havia. S’ha de tenir en compte que les persones que vam veure aquesta parella fa una pila d’anys al Lliure de Gràcia, encara recordem aquella meravella que va organitzar el Fabià Puigserver i com va dir De Selby, les comparacions sempre són odioses (o potser no era ell qui ho va dir).
Un altra error ha sigut que el Manel Camp ha anat de protagonista quan jo crec que havia d’anar d’acompanyant i a més ha sigut molt clàssic, sense aportar res de nou, i excessivament sorollós. Li hauria agraït una manera de fer més intimista.
Resumint-ho, ni una sola vegada, ni per un instant el que he sentit m’ha emocionat, i això en un recital de gent tan de casa, tan estimada, no és bon senyal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada