La Tempestat

LA TEMPESTAT

(al Teatre Lliure de Montjuic)

Declan Donellan està considerat un dels grans directors de teatre d’Europa. Junt amb el seu company Nick Ormerod van fundar el Cheek by Jowl, que podríem traduir com “colze amb colze”, una companyia de referència. Avui, al Lliure, ens ha ofert la seva famosa Tempestat de Shakespeare.

El que hem vist és una coproducció interpretada pels actors del Txékhov Festival Internacional de Teatre, companyia de Moscú, en rus i sobretitulada en català.

Jo m’he avorrit, o potser hauria de dir que m’he avorrit molt, i el problema no ha estat l’idioma. No fa massa al mateix Lliure vam veure una obra de quasi nou hores de durada, també en rus i se’m va passar el temps volant.

Mai he estat en contre d’actualitzar als clàssics, però em sembla que aquesta “revisió” no és massa afortunada. Ni la posada en escena m’ha semblat cap cosa ni la deriva de l’obra m’ha semblat enginyosa; és més, he trobat que massa sovint feien el ruc damunt l’escenari, com la dansa amb les fals a la mà. Com al·legoria comunista els hauria quedat més endreçadeta amb un martell a l’altra.

Tot i així no vull pontificar perquè potser el que ha passat és que no he entès res, o tenia mal dia, o m'ha posat nerviós la noieta que seia al meu costat i no ha parat de deixar anar riallades a tot volum (de què reia?). La veritat és que una gran part del públic s’ha desfet en aplaudiments i crits de bravo; jo per no donar la nota també he aplaudit una miqueta. La sala Fabià Puigserver quasi plena.