Qui té por de Virginia Woolf?

QUI TÉ POR DE VIRGINIA WOOLF?

(al Teatre Romea)

Jo del que tindria por és de ser convidat a prendre una copa a casa de la Martha i el George un dissabte a la nit, com els va passar a la Honey i al Nick en l’obra d’Albee. Al Romea hem vist una de les peces més corrosives que s’hagin escrit per al teatre. ¿Com pot ser que una parella s’odiïn i es necessitin fins el punt que no poden prescindir l’un de l’altre, per fer-se retrets, atacar-se i insultar-se?

George és professor d’història i la Martha, la seva dona, és la filla del rector de la universitat. Viuen en una casa al mateix campus, la versió “culta” de les colònies tèxtils de peu de riu del segle XIX. Arriben a casa, beguts, de la festa que ha donat el pare d’ella i han convidat a prendre la última copa a un matrimoni jove, ell nou professos de biologia recent incorporat. La Martha i el George, a més de ser uns mal bitxos desesperats, són alcohòlics. El nou professor i la seva dona es veuen xuclats pel remolí que esclata al seu voltant i hi acaben participant i ensenyant les seves misèries, abduïts pels dos “experts” en mastegar-se l’ànima. Com he dit abans, l’obra és demolidora.

Veronese ha optat per una direcció sense aclimatació; des del primer moment ha pitjat l’accelerador, imprimint un ritme endimoniat que no ha afluixat en l’hora i mitja llarga de funció. La traducció de Josep M. Pou és excel·lent, sense eufemismes; llenguatge directe i fins i tot groller de gent que a les quatre de la matinada ja porten hores beguts, però no tombats (són alcohòlics). Violència física, escopinades a la cara, grapejades... És una obra molt dura!

Els quatre actors han estat formidables; la Mireia Aixelà i l’Ivan Benet en el seu paper “secundari” i l’Emma Vilarasau i el Pere Arquillué en els rols principals, han tramés una potència i una mala llet bíblica. Estic segur que acaben la funció esgotats. La posada en escena molt bona representant una casa de gent benestant, però feta una merda de cendrers plens, vasos bruts, ampolles buides i un munt de mig plenes, llibres per terra i roba tirada per tot arreu. El Romea plè i aplaudiments a dojo. Una nit per a recordar.