Jo mai

JO MAI

(al Teatre Lliure de Gràcia)

Avui al Lliure de Gràcia s'ha estrenat JO MAI, d'Iván Morales, una obra que no sabria com classificar. Simplificant molt —i fent el murri— diria que és un drama, però amb això no aclareixo res, doncs segons el diccionari drama és el "gènere literari que comprèn totes les obres escrites per al teatre". Tanco les cometes i ens quedem com abans. De fet no sé com classificar-la perquè no l'he entès. Només sé que és una peça que comença pel final i acaba com ha començat, que tracta de gent jove, penjada, que te problemes i són bilingües, català i castellà.

No m'ha agradat, però compte! el que no m'ha agradat és l'obra, la història; en canvi si que m'han agradat especialment dos dels actors: Àlex Moner i Oriol Pla. Crec que han defensat molt bé els seus papers, ja de per si complicats de fer entendre. M'ha agradat molt la il·luminació de Raimon Rius i el moviment escènic de Joana Rañé. També penso que Iván Morales els ha dirigit bé, però...

En fin Pilarín, com deia una mitja novieta que vaig tenir de jove fins que vaig veure que era una cursi i vaig desaparèixer, no sabria dir res més. Al ser nit d'estrena la sala plena i entre el públic hi havia molta gent de la professió i fins i tot algun polític. Els aplaudiments m'han semblat tebis, però també han sonat molts bravos, o sigui que empatats. Hi ha hagut fi de festa amb un conjunt de rock, però com que jo ja començo a ser gran i la pròstata és molt cabrona, he desaparegut discretament.