Quina barra!

QUINA BARRA!

(Opinió)

Llegeixo a la premsa que el rei Joan Carles I va reclamar als partits que reforcessin la corona; quina barra! Demanar és gratis, però de que serveix reforçar una entitat que està sota sospita? Quan una cosa està tan malament, el millor és acabar-la de desmuntar i posar-ne una altra de nova i, sobretot, de més qualitat, en aquest cas un president de república.

Què cony van aplaudir la majoria de diputats i senador que omplien l’hemicicle del Congrés? N’hi ha prou perquè un diputat del PP cridi “viva el rey” per arrancar la claca? Ja ho sabem que d’exaltats n’hi ha a tot arreu, no cal ser conservador; aquest crit l’hauria pogut deixar anar perfectament el senyor Bono i ell es pensa que és d’esquerres.

Tenim mala peça al teler, perquè ara el Borbó es creu que ho ha fet bé, fins i tot va dir que s’havia emocionat com les persones decents, però el que és evident és que ell i l’anomenada família reial coneixien el pastel Urgandarin de feia temps.

Anem a pams. Dins d’una família és impossible no conèixer a un nivell bastant profund com els van les coses a uns i altres, especialment en un cercle tan reduït com el que conformen pares i fills. De què es treballa, si es tenen pocs o molts ingressos... Quan un es vol comprar una vivenda se’n parla, es visita, s’opina i fins i tot s’ajuda, quan es pot, per fer front a les despeses i, si n’hi ha i fa falta, a avalar la hipoteca. Es fa cantó quan algun membre està malalt o passa per un mal moment... Així es funciona en una família normal.

I ara ens volen fer creure que el marit de la nena, sense ofici conegut excepte el de ex esportista, es va comprar un palauet a la part alta de Barcelona, amb un cost que s’acosta als mil milions de les antigues pessetes, així, com el que fa petar els dits? Ningú li va preguntar si havia fet una primitiva? El problema, em temo, és que tots, i ho subratllo, ho van trobar normal. Més endavant, quan les coses van començar a fer pudor, el pater familias li va dir al gendre (suposo en castellà) ahueca el ala, i quina casualitat! justament Telefónica buscava desesperadament una persona amb el seu perfil i nivell d’estudis per ocupar un càrrec important per fer no se sap ben bé què a Washington, una ciutat que està a més de 6.000 quilòmetres de Madrit (concepte com diu el meu admirat Iù Forn).

I ara se’ns demana, a través dels nostres representants polítics, que reforcem la corona? Però... que ens han pres per imbècils?