Els Baixos Fons

ELS BAIXOS FONS

(a la Sala petita del TNC)

Màxim Gorki, pseudònim de Alekséi Maksímovich, va escriure Els Baixos Fons el 1902 denunciant la misèria en que vivia bona part de la població russa sota l’administració del tzar. Portaceli l’ha traslladat a l’època actual, pensant que ara també hi ha molta gent que està fotuda i pràcticament exclosa de la societat.

En l’obra de Gorki hi ha 17 personatges que malviuen en una pensió miserable i maltractats per un propietari abusiu. Aquí l’acció es desenvolupa amb 12 penjats (deu n’hi dó) en una estació de metro a la nit, quan resta tancada al trànsit.

Fins aquí tot és perfecte i la idea d’aquests canvis la trobo genial. Doncs que ha fallat? Per a mi el canvi de segle no li ha provat a l’obra, ja sigui per l’adaptació del llenguatge, o per la manera de tractar-ho tot. Alguna cosa grinyolava. A més, crec que s’han passat amb les escenes de càmera lenta i les de borratxera. De vegades penso que fer d’ebri deu ser un dels paper més difícils. No és que jo sigui un expert en el tema, però no me’ls he acabat de creure.

En canvi la posada en escena era espectacular, al estil TNC “que no falti de res”. El Paco Azorín és una espasa i ha recreat una estació de metro impressionant. En algun moment he pensat que passaria un tren i tot. La il·luminació de Miguel Muñoz també boníssima.

També hi havia dos músics en directe tocant el saxo i vestits com el Robert Redford a la peli El Jinete Eléctrico de Sidney Pollack, o sigui amb el vestit ple de llumenetes. Quedava bé, però no he entès que significava.La sala petita amb les entrades exhaurides i el públic ha aplaudit, sense matar-se. Menció apart es mereix aquesta sala, d’una polivalència impressionant. Mira que arriba a ser lleig l’edifici del TNC, però els teatres, nota alta.