17 de gen. 2012

Manuel Fraga

MANUEL FRAGA
(Opinió)




Ahir va morir Mauel Fraga: bon vent! Per la seva desgràcia era creient i ara, en conseqüència, es deu estar cremant al infern entre terribles dolors físics i morals. Allí deuen estar consolant-se ell i el seu admirat, i també molt catòlic, general Franco: s'excremència, com li deia el Brossa. Redéu quina eternitat més galdosa!
El que no es pot negar es que ens deixa un exemple. D’aquells que no s’han de seguir, naturalment, però un exemple. Ens ha deixat un llegat de baixesa moral, del pensament d’un personatge que va fer costat al dictador mentre anava signant penes de mort i de les que mai ha donat símptomes de penediment. Ell també té les mans tacades de sang.
Una altra característica del seu caràcter, a part de la incontinència (la calle es mia!) era la de mentir descaradament, com quan era ministre d’informació i va dir que a Grimau se li havia donat un tracte exquisit, a no ser que algú consideri exquisidesa que el llencin emmanillat des d’un segon pis. El van afusellar amb el crani trencat.
Això sí, era un home multicondecorat i molts dels honors, de països estrangers. Tenia medalles d’estats tan rellevants com Portugal, Venezuela, Uruguay, Marroc... i de la Santa Seu (que no faltés el toc apostòlic i romà). Cap d’un país amb una democràcia assentada.
Però no vull fer el relat d’una història llarga i tenebrosa. El fotut és que ara que ja no podia fer mal perquè estava gagà i no tocava vores, ara que ja no contava per a res i per tant era una persona sense influència, ara que a una gran part de la població tan ens feia que anés vivint de la seva pensió perquè ni ens recordàvem d’ell, va i es mora. Ara ja tant se’ns en fotia! En sembla que en castellà diuen a buena hora mangas verdes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada