THE HANDMAID'S TALE
(Sèrie de televisió)
Com que des del 19 de desembre estic confinat entre casa i l'hospital
per culpa de la freixura, de teatre ni un duro, cagumdena. No estic acostumat a
estar engabiat, però és el que hi ha, o sigui que mentre faig bondat, vigilo
que no em toqui l'aire i prenc les pastilles m'he dedicat a fer un repàs
exhaustiu de cine i sèries.
La última que he vist l'esperava amb candeletes i us avanço que m'ha
decebut, potser n'esperava massa pel fet de que es van crear moltes
expectatives al voltant de The Handmaid's
Tale, basada en la novel·la de la canadenca Margaret Atwood, poetessa,
crítica literària i novel·lista d'èxit.
En el Conte de la Criada ens endinsem en uns Estats Units distòpics,
actualment la República de Gilead, un règim autoritari i teocràtic on la població
ha esdevingut estèril. Poques dones són fèrtils i les que ho són han estat
subjugades i convertides en criades per tal d'engendrar (obligadament) nous
fills pels cacics. Es destaquen per la seva vestimenta vermella i anar cofades
amb una mena de toca, com si fossin monges.
El relat, tan a la novel·la com a la sèrie va fluint des del punt de
vista d'una de les "criades", Offred, tot i que aquest és el nom
imposat. Viu a la casa d'un comandament que es diu Fred, i totes aquestes
esclaves prenen el nom de la casa —of Fred, de Fred—. Fins i tot el nom els hi
robaven.
El tema és molt bo, però penso que han fallat massa coses, per començar
el guió. Vistos els crèdits, penso que potser hi va intervenir massa gent
potinejant-lo. La primera temporada —la que he vist— té 10 capítols i en els
primeres ens anem arrossegant, lentament, sense que passi quasi res. Si, la
vida d'una "criada esclava" és molt avorrida, però això no implica
que els espectadors ens hàgim de cansar.
Les actuacions no diré que siguin dolentes, però són molt estàtiques,
faltades de matisos, per a mi planes. Segur que els directors volien deixar clar
la linealitat d'aquelles vides de merda, però torno a estar amb el mateix,
penso que ho podien haver fet d'una manera més airosa.
L'ambientació és bona; els paisatge fred, representa que passa prop del
que va ser Boston, en bona part a l'hivern, o sigui que de neu no ens
n'estalviem. La casa on viu Offred maca, però un punt tètrica, cosa que
ambienta molt bé el clima angoixant, i el vestuari molt senzill, però adequat.
Estem en una teocràcia i tothom va castament vestit: les criades fecundes
vermelles fins als peus, les dones dels comandaments sempre verdes, fins els
peus i les criades de servei grises fins els peus.
En fi, no estic segur que vegi la segona temporada, a no ser que algú
de confiança em digui que ha agafat una altra aire. Avui no veuré res, que és
nit de Reis i a casa nostra se'ns amuntega la feina: una pila de néts a punt de
rebre il·lusions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada