8 de març 2012

Corteo

CORTEO
(a la carpa del Cirque du Soleil)





Corteo és una paraula italiana que vol dir seguici, comitiva, i aquest és el fil conductor de l’espectacle que ens ha ofert Cirque du Soleil, el més “teatral” de tots els que he vist, i dic teatral perquè no sé com classificar-lo, doncs a més de ser circ explica una història:
Ha mort un pallasso, o ho somia i aleshores s’imagina el propi funeral. I com ha de ser el seguici mortuori d’una home de circ on no solament ha passat tota la vida sinó que a més ha “estat” la seva vida? Doncs ha de ser ple de records, de números de circ, de música i alegria, i així comença l’espectacle, amb el pallasso estirat al llit mortuori, i a mida que els records van fluint comença la màgia de les evocacions.
Escenes de quan era petit, a casa de l’avia, saltant damunt els somiers (espectacular número de llits elàstics), records d’antics amors, àngels de la guarda que volen al seu entorn executant danses espectaculars pels aires de la magnífica carpa...
Hi ha números per a tots els gustos: pallassos, funambulisme, trapecistes sense trapeci (cosa mai vista), nans volant per damunt del públic aguantats només per globus inflats, malabaristes i molts més; per acabar la marxa volant cap al cel del pallasso ... en bicicleta.
Tot això amb un ritme trepidant, sense treva, al so d’una música original per a l’espectacle executada en directe, cantada a cor per tots els actors i per uns solistes de gran nivell. El vestuari senzill, però espectacular per la forma i els colors, i no estava fet amb teles senzilles; en puc donar testimoni ja que estava a la primera fila i n'he pogut apreciar la qualitat i el caient. El maquillatge també nota alta i la il·luminació per treure’s el barret.
El responsable de dues hores i mitja d’aquest món oníric és un italià (per això el nom i que gran part dels diàlegs siguin en italià, barrejat amb castellà i català): Daniele Finzi Pasca, creador, coreògraf i pallasso, fundador del Teatre Sunil que algú va batejar com el Teatre de la Carícia. Amb aquesta definició, quasi que ja no cal dir res més; jo m’hi apunto, segur!
Gran èxit, aplaudiments a dojo i tothom sortint content. Una nit per a recordar. Salvant que el primer Soleil que vaig veure em va impactar per la novetat, crec que aquest és el millor de tots els que he vist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada