Bonsai Festival Di Microteatro

BONSAI FESTIVAL DI MICROTEATRO

(a Ferrara)

          Tinc un amic que diu que en teatre, als argentins se'ls hi ha de donar menjar apart. No ho puc comprovar perquè no he servit mai pitança, però sí sé que són molt creatius a l'hora de superar adversitats i el teatre no és una excepció. Teatre als menjadors de les cases —tema que conec— obres curtes en espais "curiosos"... I així neix el Microtea3, Nanoteatre, Micoteatre, i s'exporta al món. A Barcelona actualment tenim un Microteatre i un festival fabulós amb el nom de Píndoles, sí, allò que et recepta el metge quan estàs fotut i de vegades costen d'empassar.

          El Píndoles és la creació d'un trio de gent jove i entusiasta: Aina Bujosa, David Barrera i Giulia Poltronieri (per ordre alfabètic). Ja porta tres anys i té un èxit brutal: 18 obres diferents repartides en tres dies, organitzades amb una dinàmica que a més crea empaties entre tots els espectadors. Estigueu al lloro per quan es faci la propera edició. Tot i així de obres del Píndoles se'n fan contínuament a Catalunya.

          Doncs aquest trio d'impetuosos, per no quedar-se aturats n'han promocionat una edició a Itàlia, a Ferrara —la Giulia és nascuda allà—, i el passat cap de setmana se'n va fer la primera edició, i a can kabrota ens hi vam arribar.

          Sota el nom de BONSAI festival di microteatro, i a l'empara d'un espai nomenat Fattoria Grisu, una antiga caserna de bombers en procés de reconversió en espai cívic, es va presentar el Bonsai i es van fer tres representacions dissabte a la tarda amb entrada lliure i sis l'endemà. No ressenyo les obres perquè no tindria cap utilitat per a nosaltres, però sí que explicaré com va anar. Seguint les directrius del Píndoles de Barcelona, les obres eren d'una durada entre 15 i 20 minuts. Això permet als interessats seguir totes les peces ja que entre obra i obra hi ha 45 minuts i això permet anar-se desplaçant als diferents espais on es feien, sempre molt a prop del centre logístic.

          La diferència més gran que vaig notar entre Barcelona i Ferrara és que els que van seleccionar les obres, pel meu gust s'ho van prendre molt seriosament, en el sentit de agafar obres molt denses i possiblement poc lleugeres. Jo comparo el teatre "llarg" com a novel·la i el micro com a "conte", que necessita un desenllaç a ser possible sorprenent, al més pur estil Pere Calders. De les 9 obres que es van representar, la que més connectava amb aquest estil va ser Giro Solo Esterni Con Aneddoti, on un guia turístic ens feia veure el que era invisible i al final intenta vendre'ns un salami que porta en una maleta. Teatre absurd. En quan a l'acollida, els organitzadors tot gent jove i molt amable, un 10.

          Turísticament Ferrara és una ciutat de 130.000 habitants, però petita perquè el seu casc antic està dintre la muralla, que és per on et bellugues habitualment, entre edificis preciosos de l'Alta Edat Mitjana i el Renaixement. Un lloc on val la pena d'anar, i si és per assistir a un festival de teatre, encara més.