#LIFESPOILER
(a la Sala FlyHard)
"Una altra
vegada el puto gat" em vaig dir després de veure la funció #Lifespoiler que s'està fent a la FlyHard. Em referixo a la paradoxa del gat d'Erwin Schrödinger
consistent en posar un gat viu dins una caixa junt amb un comptador Geiger i
una substància radioactiva. En el decurs d'una hora hi ha un 50% de
probabilitats que algun àtom es desintegri. Si això passa el comptador
mitjançant un mecanisme trenca un flascó d'àcid cianhídric que matarà el gat.
Mentre no obrim la caixa, segons la "Interpretació de Copenhagen", el
gat és viu i mort alhora. És quan obrim la caixa que el gat passa a ser només
viu o només mort. Ara, si és viu, et pot fotre una esgarrapada d'aquelles de
desgraciar-te.
En els últims dos
anys crec recordar que m'ha tocat veure almenys tres obres de teatre amb
històries de física quàntica i collonades del gat i, sabent-me molt greu, em
sembla un recurs fàcil per muntar intrigues que no s'aguanten massa, especialment considerant que de física quàntica poc gent en sap gran cosa.
L'obra en qüestió
comença de manera enginyosa; bé, comença amb una accident de cotxe on viatgen
dues noies. Pel que sembla, vivim en una època en que les nostres vides estan
projectades en el mur de facebook i ja sabem el que ens passarà, o sigui que
estem predestinats. La diferència és que hi ha persones que ho volen saber i
altres no, i ja hi som.
L'obra és
complicada, reiterativa, a vegades passa en un estadi i a vegades en un altra,
i al final, al menys en el meu cas, desconnectes per no estar pendent en si estem
en el pla A o en el pla B.
Reconec que els
actors, especialment les dues actrius ho han fet molt bé, i segurament no és
fàcil anar tant d'un cantó a l'altra, però a mi se m'ha fet pesada. La dramatúrgia
i la direcció és col·legiada: Marc Angelet i Alejo Levis. No és la primera
vegada que van junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada