Angyalok Ameikában

ANGYALOK AMERIKÁBAN

(al Nemzeti Színház de Budapest)

Quan el Flotats va fer Àngels a Amèrica al TNC me la vaig perdre; més tard la vaig recuperar en versió mini-sèrie en DVD en la que Mike Nichols va dirigir de manera excel·lent a Al Pacino, Meryl Streep, Emma Thompson i un grup d’actors immillorables, però...

Però el cine no és teatre i per això quan preparava l’estada a Budapest, al veure que la feien vaig buscar el llibre i vaig prendre la sèrie per refrescar-la i poder anar a veure l’obra preparat, cosa que he fet avui. Han sigut quasi quatre hores de plaer continuat, tot i no entendre ni mitja paraula, però al portar-la “treballada” m’ha semblat que ho entenia tot.

Per començar dir que l’han fet al Nemezti Színház, que és l’equivalent al TNC, un teatre magnífic, potser no tan gran com el nostre però amb una acústica excel·lent i una inclinació de sala que fa que tothom tingui una molt bona visió des d’unes butaques comodíssimes. L’equipament deu ser brutal perquè el muntatge l’han fet a tot tren, amb escenari rotatori, elevacions des de sota, baixades d’àngels des del cel... no ha faltat de res.

Però això només seria anecdòtic si la funció hagués sigut mediocre, que per sort no ha estat així. N’han fet la versió completa, les dues parts: Arriba el Mil·leni i Perestroika, per això la durada de quasi quatre hores amb un entreacte. El director, Andrei Serban, ha fet un treball de qualitat i es deu haver rodejat de bon personal ja que l’escenografia i la il·luminació feien caure de cul. Les interpretacions, fins allà on es pot arribar sense entendre res, m’han semblat de molta qualitat i al estil que a mi m’agrada: ningú destacant per sobre els altres, sense divismes, tot molt equilibrat (per la banda alta).

            En fi, una nit per recordar. M’emporto una boníssima imatge del teatre hongarès. Llàstima que la temporada comença a partir d’ara i no he pogut veure res més perquè ja torno a casa. Com a nota final dir que feia anys que no veia senyores amb vestit llarg al teatre. Potser perquè era la nit d’estrena, però en general tothom anava força ben vestit; només he vist una persona vestida com sant Nicolau pistoler, o sigui pantalons per sota el genoll amb betes penjant i sandàlies. Em dec fer vell perquè m’han agradat (els que anaven ben vestits).