Querida matilde

QUERIDA MATILDE

(al Teatre Goya)

That old lady, que podríem traduir com “Aquesta vella dama”, és l’obra que he vist avui al Teatre Goya Codorniu. L’autor és Israel Horovitz, un veterà del teatre nodamericà amb prop de setanta obres a l’esquena i un reconegut prestigi a França on viu la meitat de l’any.

Però avui el que hem vist és Querida Matilde, un esperpent infumable per culpa, suposo, de l’adaptació de Antonio Albert i Juan Luis Iborra. Em nego a pensar que l’autor de Le premier, que fa poc vaig veure al Festival d’Avinyó sigui el que ha escrit aquest cagarro, i perdoneu-me la grolleria. És impossible que aquest dramaturg hagi escrit una cosa tan madrileña, cutre i casposa, plena de gags de cara a la galeria per lluïment (?) d’una “gran dama” del teatre, que ho va ser. Cinco Horas con Mario... però avui ja no sé si ho és.

Tothom sap que el Goya és un dels pitjors teatres de Barcelona en quan a acústica, però justament per això el director ha de fer treballar els actors perquè se’ls entengui més allà de la fila quatre. Amb “Truca un Inspector”  bé ho van aconseguir. Doncs avui no; la majoria de persones que estaven al meu voltant es queixaven que gran part de l’obra se l’havien perdut.

L’únic que se salva d’aquestaq funció és la posada en escena. El pis de luxe davant de la Puerta de Alcalà estava molt aconseguit i la il·luminació també molt bona. El vestuari per oblidar, però molt a to amb el cutrerio madrileño.

Avui, emprenyat, m’he jurat que no tornaria mai més al Goya, però just al sortir un cartell m’ha recordat que dintre de poc faran Oleanna, de Mammet i aleshores he mirat al cel-ras, he xiulat  fent-me el despistat i he simulat que no havia jurat res. Ara, com em destrossin Oleanna, sóc capaç de fer una bestiesa.
Rectificació de última hora: Oleanna la fan al Romea. He sortit tan tocat del teatre que devia veure llumenetes. Me n'alegro que Oleanna la facin al Romea.