Duran i Lleida

DURAN i LLEIDA

(Opinió)

Si existís un partit Demòcrata Calvinista, que potser existeix i jo ho ignoro, possiblement els seus polítics no mentirien; als calvinistes els repugna la mentida, però aquí el que tenim és un partit Demòcrata Cristià que en aquest cas és afí a la confessió catòlica, o sigui que... Com diu el protagonista de Lie to me, una persona normal acostuma a mentir unes tres vegades en 10 minuts, o sigui que imaginin-se els que no ho són !

Això ho dic per al Sr. Duran i Lleida, que ara s’ha despenjat amb la notícia que anirà a la manifestació del dia 11 perquè, com explica en un escrit ja no és la manifestació en pro de la independència, sinó un acte d’afirmació catalanista al qual no cal ni ser catalanista per anar-hi. Tanco les cometes i la boca després de quedar bocabadat.

La primera reflexió que se m’acut és “quins collons!”. La segona és més educada: “quina barra!”. Que ens ha pres per rucs el minyó d’Alcampell? A veure, diuen que és de savis canviar d’opinió, però en el món de la política més aviat és de penques perquè sí, es pot canviar d’opinió després de profundes reflexions, preferiblement no massa sovint, però anar com un penell assenyalant la direcció en que bufa el vent és feina d’aquells ginys que giren al voltant d’un eix, generalment amb forma de gall.

Digui la veritat, Sr. Duran, vostè vol anar a la manifestació perquè s’ensuma que serà un èxit sense precedents i vol sortir a la foto. Va començar a fer figa aquella noia tan espavilada del seu partit que està al govern, aquella que resulta que no era doctora en no se què, i cony! emprenya molt que als demés se’ls vegi i al líder no, o sigui que ara de sobte la mani ha agafat una nova dimensió.

Enhorabona! Però jo, de cor, li dic una cosa: pot estalviar-se la calorada i veure-ho per la tele. Dues o tres persones menys com vostès no els trobarem a faltar. A qui sí trobaria a faltar seria a la meva dona, als meus fills i als néts més grans.