22 de des. 2012

Ball de Titelles

BALL DE TITELLES
(a la Sala Petita del TNC)




Ramon Vinyes va ser conegut gràcies a que el va esmentar Gabriel García Márquez a Cien Años de Soledad (1967) com el sabio catalán. Vinyes va viure molts anys a Barranquilla, Colòmbia i allí es van conèixer amb en Gabo que va quedar impressionat pels coneixements del de Berga. Jo d’aquest autor només he llegit un recull que l’any 2000 va editar Columna: Tots els Contes, bons per cert. Per això sospito que el que hem vist avui a la Sala Petita del TNC ha estat potinejat, perquè dir que ha sigut dolent és ser benèvol.
L’obra comença la Nit de Nadal en el bordell del poble, lloc on fan cap les forces vives de la població, clients habituals, polítics, el notari... tots van compareixent de bona hora o després d’assistir a la missa del gall. Naturalment hi ha la mestressa, les meuques, el palanganero... i de sobte se senten uns trets al carrer i després d’un batibull fan entrar un noi ferit... un noi amb ales. És un àngel?
Aquest podria ser un molt bon començament, però ja d’entrada els personatges apareixen fent el ruc exageradament, i fer el ruc damunt d’un escenari és molt perillós. L’escenografia de Quim Roy molt bona, el vestuari de Mariel Soria, excel·lent i la il·luminació crec que un pel fluixa; doncs que ha fallat? Tota la resta: el plantejament, la direcció i fins i tot el càsting. Crec que Ramon Simó no ha estat encertat. La Sala Petita de petita no ho és tan i alguns dels actors  no col·locaven suficientment bé la veu per que se’ls entengués a partir de la fila 8.
Mitja entrada justa i aplaudiments encara més justets. Juraria que el públic no ha sortit massa satisfet. M’ho corrobora que al final de l’espectacle hi havia col·loqui amb tota la companyia, però la majoria hem desfilat cames ajudeu-me i no ens hem quedat. Em temo que eren més a la platea que a pati de butaques.
              Acabo amb una reflexió perquè he sortit un pèl emprenyat. Sé que no és fàcil endevinar-la, però em pregunto: com es gasten els calés al TNC? L’obra d’avui tenia 19 actors en escena, àngels que apareixien volant des del cel, una escenografia fastuosa... Tot això està molt bé, però penso que l’experiment de recuperar un autor que “potser” ja no és vigent (i ho poso entre cometes) s’hauria pogut fer gastant menys pasta, una tela que és de tots perquè és un teatre públic, i de calé hi ha el que hi ha i s’ha de repartir. Sé que em poso en terreny pantanós però, com és que espais com la FlyHard amb muntatges senzills i imaginatius estan arrasant i costa Déu i ajut trobar  una entrada?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada