BALL DE TITELLES
(a la Sala Petita del TNC)
Ramon Vinyes va ser
conegut gràcies a que el va esmentar Gabriel García Márquez a Cien Años de
Soledad (1967) com el sabio catalán. Vinyes va viure molts anys a
Barranquilla, Colòmbia i allí es van conèixer amb en Gabo que va quedar
impressionat pels coneixements del de Berga. Jo d’aquest autor només he llegit
un recull que l’any 2000 va editar Columna: Tots els Contes, bons per cert. Per
això sospito que el que hem vist avui a la Sala Petita del TNC ha estat
potinejat, perquè dir que ha sigut dolent és ser benèvol.
L’obra comença la Nit
de Nadal en el bordell del poble, lloc on fan cap les forces vives de la
població, clients habituals, polítics, el notari... tots van compareixent de
bona hora o després d’assistir a la missa del gall. Naturalment hi ha la
mestressa, les meuques, el palanganero... i de sobte se senten uns trets al carrer
i després d’un batibull fan entrar un noi ferit... un noi amb ales. És un
àngel?
Aquest podria ser un
molt bon començament, però ja d’entrada els personatges apareixen fent el ruc
exageradament, i fer el ruc damunt d’un escenari és molt perillós. L’escenografia
de Quim Roy molt bona, el vestuari de Mariel Soria, excel·lent i la il·luminació
crec que un pel fluixa; doncs que ha fallat? Tota la resta: el plantejament, la
direcció i fins i tot el càsting. Crec que Ramon Simó no ha estat encertat. La Sala Petita de petita no ho és tan i
alguns dels actors no col·locaven
suficientment bé la veu per que se’ls entengués a partir de la fila 8.
Mitja entrada justa i
aplaudiments encara més justets. Juraria que el públic no ha sortit massa
satisfet. M’ho corrobora que al final de l’espectacle hi havia col·loqui amb
tota la companyia, però la majoria hem desfilat cames ajudeu-me i no ens hem
quedat. Em temo que eren més a la platea que a pati de butaques.
Acabo amb una reflexió perquè he sortit un
pèl emprenyat. Sé que no és fàcil endevinar-la, però em pregunto: com es gasten
els calés al TNC? L’obra d’avui tenia 19 actors en escena, àngels que
apareixien volant des del cel, una escenografia fastuosa... Tot això està molt
bé, però penso que l’experiment de recuperar un autor que “potser” ja no és
vigent (i ho poso entre cometes) s’hauria pogut fer gastant menys pasta, una tela
que és de tots perquè és un teatre públic, i de calé hi ha el que hi ha i s’ha
de repartir. Sé que em poso en terreny pantanós però, com és que espais com la
FlyHard amb muntatges senzills i imaginatius estan arrasant i costa Déu i ajut
trobar una entrada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada