Jo també vull sucar

JO TAMBÉ VULL SUCAR

(Opinió)

Si haig de dir la veritat, a mi les dones recautxutades no em van, no m’han agradat mai; les trobo artificials, no sé, horroroses. A més sempre s’estan descosint, o els migra la silicona dels pits cap a la banda de l’aixella —de vegades només d’un i encara fa més angúnia— o el bòtox els fa morros... no, no m’agraden. Ara, no obtenir cap compensació d’una cosa que he pagat en part, també em fa ràbia.

És per això que si (condicional) aquesta senyora que es diu Corina Wittgenstein  és l’amant del rei, jo com a contribuent i per tant qui paga part de les despeses de la corona, també vull sucar. No em fa cap il·lusió ni m’excita particularment, però vull la meva part.

Consti que tinc el permís de la meva dona; quasi cinquanta anys de matrimoni l’han fet encara més comprensiva, que ja ho era —t’estimo Conxita— i ella sap que no ho faré per gust ni per vici, sinó per justícia i que, si és dóna el cas, mentre fem la cosa jo tancaré els ulls i pensaré en ella, però com ja he dit abans, també vull sucar.

M’apunto ara perquè com que ja començo a ser gran preferiria ser un dels primers de la cua, no fos cas que quan m’arribés la tanda —ja se sap que les coses de palacio van despacio— hagin passat massa anys i jo ja no valgués per a res, em refereixo a... “aquestes” coses. És prou sabut que els homes de cintura en avall ens espatllem amb molta facilitat a partir de certa edat, i a mi això d’embotir-me de Viagra em fa por.

Val a dir que també m’hauria pogut postular per matar algun elefant, però si es tracta de tirar trets... jo sóc un graponer i segur que me’l fotria al peu, o mataria algun germà, o sigui que em quedo amb l’altra cosa, la de... bé, ja s’entén, no?