No ens paguen, no paguem!

NO ENS PAGUEN, NO PAGUEM!

(al Teatre Tantarantana)

L’any 1974 Dario Fo —sisplau, tots drets!— va escriure una obra titulada Non si paga, non si paga, una mena de comèdia d’embolics on se’n fotia de quasi tot, fent a més una crítica acerada dels moments que es vivien a Itàlia. Fa uns anys, ajudat per la seva dona, l’actriu Franca Rame, la van actualitzar per adaptar-la als temps que estem vivint, rebatejant-la com Sotto paga! Non si paga! I aquesta és la versió que ha adaptat Carles Fernández i es pot veure al Tantarantana.

Dario Fo és un personatge molt estimat a tot el món, excepte pels que ostenten el poder; recordeu si no l’enrabiada que va agafar la penya del Vaticà quan li van donar el Premi Noble de Literatura l’any 1997. Fo és àcrata, càustic, crític i no te pèls a la llengua, però no li manca una certa tendresa envers els més desfavorits, això sí: tot ho fa sempre carregat amb bala. Aquesta obra és una bona mostra de la seva manera de fer.

L'obra: al carrer hi ha malestar, les coses s’han posat impossibles, l’IVA ha fotut els preus pels núvols, els bancs escanyen a la classe treballadora amb interessos i hipoteques, les fàbriques desnonen... En un supermercat hi ha una revolta i les dones carreguen els carros i marxen sense pagar (escrita fa quasi 40 anys). Dues de les dones estan casades amb sindicalistes molt honrats que lluiten per fer la revolució per mitjans democràtics i ajustats a la llei. Elles els hi ha d’amagar el que han fet, i s’inventen cada excusa...

La posada en escena que hem vist és molt exagerada, però divertida. Hi ha corredisses, crits, gent amagada, paquets amagats, policíes que reben algun clatellot... Una mena de slapstick meridional, teatre de la desmesura, molt distret, però  que ningú es confongui, no és El Rei Lear.

La sala plena i tothom s’ho ha passat bé, si haig de fer cas de les rialles durant l’obra i els aplaudiments al final. Es paga pel sistema invers: al sortir valores fins a quin punt t’agradat i dones la voluntat. Nota final; si encara no teniu la VISA a bocinets, a cinquanta metres hi ha un dels bons restaurants de Barcelona, actualment a uns preus molt raonables: Ca l’Isidre.