Bolxevics

BOLXEVICS

(A la Biblioteca de Catalunya)

Els de La Perla s’han afegit a la corrent de cedir espai a companyies convidades i han organitzat una mena d’aixopluc com els que fan al Lliure. Bona idea! que penso que serveix molt bé per donar espai a noves formacions i de passada aprofitar infraestructures.

Bolxevics és l’obra que hi he vist avui, una peça estranya en que tres revolucionaris es tanquen en una església aprofitant que els creients ja no hi van. Confesso que no l’he entès i el que s’explica en el programa de mà tampoc m’ha ajudat gens. En copio textualment un bocí: Això és la casa del senyor. Acta del dia: ser radical. Usarem com a mètode el pensament col·lectiu on l’escolta, el respecte i el criticisme hi són indispensables. Posar-nos d’acord. Renegar del reconeixement. No desitjar l’èxit a ningú. Rendir-se amb el cap ben alt. Les facultats són les facultats, per exemple, cantar. Cantar no pot ser ni ideològic ni polític. Ens mantindrem ferms i units: recordar-nos contínuament allò essencial (?)

La posada en escena atractiva, una taula i cadires al centre i l’entorn ple de rampoines i andròmines, però ha pecat d’àmplia, doncs ha utilitzat tota la nau i això a la biblioteca, amb les seves males condicions acústiques és un problema. Il·luminació i vestuari sense destacar.

Penso que el problema de l’obra està en el text d’Aleix Aguilà que és confús i no aclareix bé el que pretén explicar, i per acabar-ho d’espatllar l’obra, pel que diu, és massa llarga. Els actors penso que han fet el que han pogut sota la direcció de Júlia Barceló, que ha tingut el desencert de fer-los cridar de manera desaforada, cosa que ha fet que les veus rebotessin per les pedres venerables de la nau gòtica. El millor ha estat un cor que ha cantat molt bé a capella, però no em feu explicar que representava perquè no ho sé.

Força públic que ha premiat a la companyia amb aplaudiments moderats.