Somni

SOMNI

(a La Seca Espai Brossa)

A Somni d’una Nit d’Estiu, William Shakespeare hi fa aparèixer—entre altra molta gent—un grup d’actors que està preparant una obra de teatre. També hi ha uns quants embolics amorosos que acaben en final feliç (en el sentit clàssic de la paraula, no el que es veu que s’aplica en algunes cases de massatges).

Explico això perquè en el programa de mà d'aquesta obra que he vist avui hi ha escrit que és una adaptació lliure i contemporània de l’obra del bard anglès. No seré jo qui ho negui, però sí vull apuntar que molt lliure i força llunyana. Com al clàssic, aquí també hi ha un grup d’actors que assagen i algun que altra embolic, però cap més coincidència.

La peça és molt divertida, francament recomanable per passar una bona hora. Son tres parelles que es van trobant per assajar Píram i Tisbe, l’obra d’Ovidi en que es va inspirar Shakespeare —cony d’anglès, sempre surt per tot arreu— per fer Romeu i Julieta. Però aquest assajos van com el cul, sempre entrebancats per conflictes emocionals, mal o mai resolts. Hi passen coses tan dispars que fins i tot fa de mal seguir el fil, però en realitat no té cap importància. Si de repent es posen a tocar la bateria, la guitarra i cantar, doncs fantàstic. L’important és el text, com el diuen —bilingüisme total— i el divertit que és.

Tan l’obra com la direcció és de Mercè Vila Godoy (recordeu L’any que ve serà millor a La Villarroel?) que ha conduït a Neus Bernaus, Isak Férriz, Alba Florejachs, Òscar Muñoz, José Pérez i Alba Pujol molt bé. Tots han cantat hi ho han fet rebé, especialment la Florejachs que ha demostrat un domini i desimboltura notables. Una veu potent com la de Juan Rodríguez Bermejo, conegut com Rodrigo de Triana, que quan va cridar Tierra! penjat del pal de La Pinta, Colon emocionat va deixar anar: de puta mare! (és sabut que el Cristòbla era català).

La Seca plena i tothom ha sortit fent comentaris amb aquell somriure als llavis que deixa palès que s’ho ha passat bé. El Manolo estava content.