TRAU
(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)
Guillem
Albà ve d’una família de titellaires, se li nota i se li nota per a bé, doncs aquest
últim espectacle te alguna cosa que ens transporta a aquest teatre tan bàsic
que a tots ens ha encisat de petits. A més Albà sembla ser un seguidor de Jacques
Lecoq, un dels mestres del teatre del gest. Però comencem pel començament.
Trau
és un canvi en la trajectòria del jove creador; ara no vol fer riure, li
interessen més els somriures i les emocions, especialment les emocions. Ens
explica la història... no, no ens explica una història, ens en explica moltes,
relacionades i algunes possiblement sense relacionar. El personatge central és
una mena de pallasso —ho dic per com calça i vesteix— que emmagatzema moments;
sí, moments, però, moments inacabats, abans que arribin al seu final. Aleshores
els introdueix en una màquina, els sintetitza, els ensaca i els penja del
sostre. En te una pila de sacs blancs penjant del trespol. Passen més coses? Oh
i tant! Però no les penso explicar perquè fins i tot algunes són inexplicables.
Comèdia, pallassos, teatre de l’absurd...
Una
de les coses millors de la peça és que és màgica i en gran part per la posada
en escena, amb uns aparells que són pura ortopèdia, tot lligat amb cordills i
mogut a base de corrioles, fils i sorolls onomatopeics. La il·luminació és molt
bona, plena d’efectes i amb gran precisió d’apagades, enceses i concentració de
focus. El vestuari molt especial, cent per cent clown. A notar que tots el
moviments els fan dos ajudants que en cap moment s’amaguen, però al cap d’un
instant ni els veus. Música creada per a l’espectacle per Anna Roig. Sí, sí,
sabeu qui és, la noia de L’Ombre de Ton Chien.
Algun
retret? Potser hi ha algun moment en que la cosa s’allarga excessivament, com
quan el personatge —és un somni?— balla entre els moviments ondulants d’una
tela negre. Resumint una bona nit de teatre, però no de teatre de text, de
teatre de gest, d’emocions, de sorpreses... En fi una bona nit.
L’Aurora
a mitja entrada. Forts aplaudiments i per rematar la nit, col·loqui amb els
components de la companyia. Em anat a dormir contents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada