LLIBERTAT
(a la Sala petita del TNC)
Avui
he anat a l’estrena de Llibertat, l’obra de Santiago Rusiñol adaptada per Josep
Maria Mestes, una peça que, a partir d’una suposada tolerància i sota la
bandera de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ens parla de racisme,
així, ras i curt.
En
un poble —l’obra passa a principi de segle XX— es prepara un homenatge a
un “indiano” que ha vingut per muntar una indústria. L’acompanya un nen negre,
un criadet que no tornarà a Amèrica amb el seu amo perquè les forces vives
femenines demanen que el deixin quedar per batejar-lo, instruir-lo i, en
realitat, lluir de bona gent lliberal, però el nen —la joguina— es fa gran i
ell és l’únic que s’ha cregut que és com els altres. Quan deixa l’adolescència
i expressa els seus sentiments per una noia del poble, la tolerància se’n va a
prendre per allà on s’aguanten les ampolles.
La
posada en escena de luxe. La sala petita amb la grada partida, molt bona
escenografia de Pep Duran, bon vestuari de Nina Pawlowski i dinou actors en
escena, com en els bons temps, però...
Crec
que a Mestres li ha fallat el plantejament. El primer terç ha estat molt bé,
com una comèdia de principis de segle, el XX, el llenguatge, les situacions,
tot molt adequat. El problema ha estat en el salt en que el nen ha passat d’adolescent
a adult, possiblement dotze o quinze anys. Una veu en off ens ha donat
referències per situar-nos: Macià i la proclamació de la República Catalana
(1931), I have a dream de martin Luther King (1963), ciutadans de
Catalunya, ja sóc aquí! De Tarradellas (1977)... i a mi m’ha descol·locat aquest
salt de setanta anys en el temps i m’ha semblat que les coses començaven a grinyolar.
M’ha
sorprès perquè d’en Mestres jo he vist coses boníssimes, la última aquesta
mateixa temporada al Lliure amb “Dispara, agafa tresor, Repeteix”. Tot i així
sembla que al públic en general li ha agradat, doncs la tanda d’aplaudiments ha
estat generosa. La sala plena a pesar que el Barça jugava un partit de pilota important,
i aquestes coses sempre foten molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada