LUCES DE BOHEMIA
(al Teatre Goya)
Quan va néixer Valle-Inclán se’ls
devia trencar el motllo, perquè és d’aquests personatges únics que destaquen
per la seva genialitat. Pertanyia a la generació del 98, però era un cas
aïllat. Dramaturg, poeta, novel·lista i personatge pintoresc, creador del Esperpento, com una nova manera de veure
la realitat, tot i que ell aquest concepte l’atribueix al pintor Goya.
Amb Luces de Bohemia,
escrita al 1920, dóna a conèixer aquesta idea que més tard traslladaria també a
la novel·la, la primera Tirano Banderas, al 1926. Valle-Inclán creava
situacions molt interessants i utilitzava un llenguatge molt particular amb una
frescor i desinhibició molt característiques. En un moment determinat de l’obra
Max Estrella es troba amb una prostituta i quan li pregunta l’edat, ella li diu
que no ho sap, pero ya va para tres años
que recibo la visita del nuncio.
Bé, doncs tota aquesta
riquesa de personatges, situacions i llenguatge, aquesta nit se l’han carregat;
així ras i curt. Els del Teatro del
Temple, dirigits per Carlos Martín ens han ofert una funció molt poc afortunada.
Penso que n’han fet una lectura equivocada, o que no l’han entès, però sigui el
que sigui no ha quedat convincent. Excepte la il·luminació de Bucho Cariñena,
que penso que se’n ha sortit amb nota, i la escenografia amb quatre elements mòbils
que han donat un cert joc (sense matar) la resta no ha funcionat. El vestuari
era d’una barreja incoherent: el Max vestit d’acord amb l’època i Don Latino
amb gorra americana tipus beisbol... però el pitjor ha sigut les actuacions. Aquí
no s’ha salvat ningú. No han trobat ni el to ni el ritme del recitat i la majoria
de moviments a l’escenari eren caòtics.
Crec que cap dels que hem
assistit avui a la representació ens hem pogut treure del cap la que vam veure
fa exactament dos anys a la Bibliotea de Catalunya. Aquella va ser una versió
excel·lent de la mateixa obra. Ja ho diuen: les comparacions són odioses... Al
Goya mitja entrada i aplaudiments normalets tirant a de compromís.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada