Senzillament Complicat

SENZILLAMENT COMPLICAT

(al Círcol Maldà)

Tot i haver nascut als Paisos Baixos, a Thomas Bernhard se’l considera un autor austríac, que és el país on va viure. Sempre va estar marcat per una infantesa plena de carències, tan econòmiques, com afectives i físiques. Malalt crònic , va morir relativament jove, als 58, deixant una sòlida obra escrita entre novel·les, relats i obres teatrals. Una de les característiquesl de la seva obra és que tira amb bala contra tothom, especialment “el sistema”. Per aquest motiu va estar premiat, refusat, aplaudit, esbroncat... en fi, un home polèmic. La d’avui possiblement sigui una de les seves obres més suaus.

Un vell actor viu sol, apartat del món, tancat a casa seva —una merda de pis— pràcticament sense contacte amb el món exterior. No li queda ningú del seu entorn, només els ratolins que sempre hi ha hagut al immoble i que l’obsessionen, per liquidar-los. Repassa en veu alta —és un monòleg— els seus records, reflexionant sobre l’amor, la mort, la família, la solitud, la malaltia... i especialment el que considera la seva interpretació més aconseguida: Ricard III de Shakespeare, fins al punt que de tan en tant es posa una corona.

La peça està ben interpretada per Josep Minguell —feia anys que no el veia damunt l’escenari— i correctament dirigida per Moisès Maicas, però considero que el text és fluix, pel meu gust molt fluix, i és molt difícil treure-li suc. Fent un repàs ràpid em venen a la memòria peces com Tres Dramolette, Mestres Antics o L’Home de Teatre del mateix autor, i francament no semblen filles del mateix pare. Al Círcol m’he trobat amb un amic, un teatrero que ho veu tot i te molt de criteri i el seu comentari ha sigut “on s’ha deixat la mala llet Bernhard avui?”.

             Menys de mitja entrada al Maldà; els temps estan difícils. La bona notícia és que al costat han obert un local on es pot menjar alguna cosa i prendre una copa de vi a un preu més que raonable. El bacallà amb tempura el puc recomanar.