Sa història des senyor Sommer

SA HISTÒRIA DES SENYOR SOMMER

(al Circol Maldà)

Fa exactament vint anys, a la Fira de Teatre de Tàrrega, un jove Pep Tosar va estrenar Sa Història Des Senyor Sommer, monòleg creat a partir del conte llarg de Patrick Süskind del mateix nom. Süskind té una mena de poder màgic per inventar històries que t’atrapen —El Perfum, El Contrabaix, també portada al teatre amb èxit—, i Lluís Massanet com a traductor, Pep Tosar com a actor i Xiscu Masó com a director no han desaprofitat aquest potencial.

Després de Tàrrega, a l’Artembrut —malauradament desaparegut— i després a un altra i un altra teatre fins avui que a final de mes oficiarà l’enterrament del Circol Maldà que també desapareixerà.

Sa Història... és un monòleg on el narrador, un home adult, recorda diferents vivències de la seva infantesa i adolescència que el porten una i altra vegada a parlar del seyor Sommer, un personatge que va aparèixer al poble de Obernsee sense que ningú sabés de on provenien ni ell ni la seva esposa. I així, amb un llenguatge preciós, dit amb aquest deix balear tan dolç, Tosar ens va explicant com d’infant volia volar, i quasi ho havia aconseguit, com s’enfilava als arbres tot i tenir alguns problemes per culpa de “les lleis de la caiguda lliure dels cossos de Galileo Galilei (o sigui patacades), el seu primer amor, una companya d’escola que tenia un borrissol molt agradable al clatell, darrera les orelles...

Si a aquest gran text hi afegim una posada en escena minuciosa, una il·luminació precisa per adequada i una actuació magistral, tenim una nit de teatre memorable, d’una gran senzillesa, però gran de veritat. Felicitats Xiscu Massó i Pep Tosar.

Ahir parlant de l’obra que havia vist vaig lamentar que un monòleg s’hagués fet en una sala gran, on es perdia la intimitat que penso que demana aquest tipus de teatre. En aquest cas la Maldà és perfecte, com ho devia ser l’Artenbrut; sala petita, proximitat, poder observar cada expressió de la cara i moviment del cos, escoltar els silencis...

Aneu al Circol Maldà ni que hagueu vist l’obra una pila de vegades. Us acomiadareu d’una sala que ha fet història amb una obra que us deixarà bon gust de boca, com deia la meva àvia “gust de tornem-hi”. I per a tu, Pep Tosar, els millors desitjos i que trobis nou local el més aviat possible: t’ho mereixes.