blocdenkbrota

QUAN

(Relat breu)

Quan s’acostà al penya-segat, separà les cames, aixecà els braços en actitud poderosa i amb aquella veu ronca que tenia, ordenà a les aigües del mar Roig que es retiressin, tots els que l’acompanyaven van ofegar una rialla amb la mà i xiuxiuaven entre ells que el llibertador s’havia begut l’enteniment o s’havia tornat boig; “potser un cop de sol...” deien fluixet.

Quan les aigües, fent un xivarri de mil dimonis, l’obeïren i es van dividir en dues parts, tota aquella trepa deixà de riure i, amb cares incrèdules, s’acostaren a la cinglera per veure millor el fenomen, moment que el cabdill aprofità per cridar “seguiu-me”!

Quan el mestre va començar a caminar, uns van fer veure que tenien pipí, altres que els havia entrat una brossa a l’ull, els d’allà que tenien de munyir la cabra i la resta va simular que no l’havien sentit.

Quan Moisès, després de caminar dotze dies i dotze nits entre aquell munt d’aigua continguda, va arribar a l’altra riba i es girà satisfet, esperant que el poble l’aclamés, es trobà que només l’havia seguit el seu gos.

Quan els fills d’Israel van arribar a la terra promesa, tres anys després, ja que van anar a fer una mica de volta per descobrir un pas per terra ferma, i van trobar a Moisès es van espantar. Estava dret al mig d’aquell erm, amb una pedra a la mà, les cames separades i una cara de mala bava... Va anar d’un pèl que no els atià el gos.