MERRY ME A LITTLE
(al Teatre Lliure de Montjuic)
No és cap secret que Stephen
Sondheim és un dels grans —el més gran (?)— compositors i lletristes dels musicals nord-americans. Multipremiat, Pulitzer, Oscar, 9 Tony! un cas com un
cabàs. Tampoc és desconegut que Merry Me
A Little és un musical... atípic. No és una història amb trama clàssica —el
famós planteamiento, nudo y desenlace—
com pugui ser Sweeney Todd, sinó una
mena de collage de temes escadussers amb els que composa una història romàntica
de l’època actual, en la que els protagonistes son incapaços de valorar l’entorn
proper i es perden en la soledat. Sortosament la parella, al final, “es troba”.
S’ha de dir que Sondheim tenia
un cervell en el que hi bullien idees musicals contínuament; si a aquesta
genialitat hi afegim un coneixement extraordinari del llenguatge musical ens
trobem amb una música gens fàcil d’interpretar, però subjugadora, tremendament
atractiva. Ens atrau però som incapaços de xiular cap tema al sortir del
teatre. Canvien contínuament de tonalitat, de tempo, cosa que els fa
molt difícils d’interpretar, però atractius. Sondheim no era un autor de “cançonetes”.
Per això em trec el barret
davant el que ens han ofert avui al Espai Lliure amb la Mone Teruel i el Toni
Viñals damunt l’escenari, acompanyats al piano per Xavi Torras, responsable
també dels arranjaments. La parella ha estat molt bé com a cantants, com a
actors i movent-se per l’escena i el pianista, potentíssim, carregant-se a l’esquena
setanta minuts de responsabilitat acústica.
Al acabar bona tanda d’aplaudiments
i sortida de tot l’equip a saludar, contents i satisfets de la bona feina feta.
Com que era dia d’estrena, la sala estava plena de gent de la professió i al hall del teatre ens han ofert una copa
de vi mentre es podia parlar amb els un i els altres i felicitar als
intèrprets.
Personalment penso que una
ciutat com Barcelona hauria de tenir sempre en cartell una obra d’aquest autor,
que un dels seus intèrprets de Broadway
va qualificar del Shakespeare dels musicals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada