DJANGO DESENCADENAT
(Pel·lícules)
La primera mitja hora de la
pel·lícula és acollonant. És com una peça de Johan Sebastian Bach, on cada nota
està al seu lloc, en el tempo just i en perfecta concordança amb la resta de la
partitura. El paper del Dr. King Schultz —interpretat magníficament per
Christoph Waltz— és un bombó, un d'aquells rols pel que qualsevol actor mataria
per poder-lo interpretar. Els 135 minuts restants, penso, ja no estan al mateix
nivell, però...
To i així, crec que és una
bona pel·lícula on el Sr. Tarantino ha explicat el que ha volgut, ha fet un
homenatge als antic westerns —començant per els crèdits amb les lletres
vermelles cremades sobre fons de desert al més pur estil Technicolor—, més
homenatges als spaguetti western de Leone
—moviments lents i bales trinxant cossos, encara amb més lentitud mentre esquitxen
sang— i una història d'allò més previsible.
Penso que el guió ha estat
molt ben treballat i quan el relat es desmarxa ho fa amb tota la intencionalitat.
Crec que hi ha moments en que la història grinyola, però no per descuit, sinó
perquè el Sr. Tarantino se'n fot de nosaltres. L'escena del texans amb caputxes
blanques —inicis del Ku-Klux-Klan— queixant-se que no veuen una merda a través
d'aquella mena de burka amb dos forats, és impagable, sembla extreta d'un
còmic.
Personalment m'hi ha sobrat
violència, no l'agresivitat "normal" de les escenes d'enfrontament
armat, sinó les gratuïtes per explícites, com la lluita dels mandinga amb final
excessivament inclement; però Tarantino ja ho té això, no te manies en mostrar
com uns gossos destrossen a un esclau: en això actua com a notari, només fa constar
els fets.
En quant a vestuari, música,
fotografia i escenaris, la peli és impecable. Els americans tenen una industria
potent capaç de fer-nos creure el que el director els hi ha encomanat. Tot i
els inconvenients que he citat, penso que és una peli de visió imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada