EL DISCURSO DEL REY
(Opinió)
No, no vull parlar de la
pel·lícula de Tom Hooper del mateix títol; em refereixo a l'al·locució que Juan Carlos I, Rey de España que va
pronunciar amb motiu de la Pasqua Militar, aquesta "cosa" que Carlos III va instaurar per celebrar la
presa de Menorca als britànics el 1872, amb l'ajut dels francesos i aprofitant
que els anglesos estaven immersos en la Guerra d'Independència dels EEUU.
No m'ha sorprès la pompa en
que es fan aquestes celebracions, molt a l'estil de la Villa y Corte, la opulència del saló del tron amb els seus domassos
vermells i mobles daurats per tot arreu. El que m'ha impressionat han sigut dues
coses. La primera, que per un moment m'ha semblat estar a la Rússia d'Stalin i
Kruchev. Veure tot aquell munt de militars d'alta graduació doblegats pel pes
de medalles i medalles m'ha portat a imatges antigues de la extinta URRS. ¿On
les han guanyat tantes medalles aquests militars que acostumen a escalfar cadira
—perdò, poltrona— en un despatx? A l'acció de la illa de Perejil no ho crec; aquella munió de comandaments no hi haurien cabut
perquè l'illot és com un pis de renda limitada.
La segona cosa ha estat la
imatge del rei, que he vist més fotut que el de bastos. Per l'edat que te està
fet caldo, físicament està com si l'haguessin fet servir molt i no li haguessin
fet manteniment, però el pitjor ha vingut quan a començat a llegir. Òndia quantes
encallades, quants embarbussaments, i com perdia el fil, i això que no ho havia
d'haver memoritzat, només ho llegia... L'excusa de la casa reial ha estat: habia poca luz, però jo penso que el que
hi ha és pocas luces, que en castellà
tots sabem —perquè som bilingües— el que vol dir.
Algú encara es sorprèn que
una gran part dels catalans volem fervorosament la independència?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada