17 de gen. 2014

La Odisea

LA ODISEA
(al Teatre Condal)



Jo soc un incondicional del Rafael Álvarez El Brujo. Des de sempre m'han agradat els joglars que, aprofitant les històries que expliquen, no s'estan de fotre canya als que manen i abusen del poder, i ell és un exemplar destacat d'aquesta raça de còmics de camí ral que als segles XII i XIII recitaven obres èpiques i més endavant van enllaçar amb la picaresca i explicaven tota mena d'històries, des de còmiques fins a eròtiques.
Aquest cordobès porta a l'esquena una pila d'espectacles, habitualment monòlegs —actualment n'alterna set i ha confessat, en conya, que de vegades no sap en quin està—. La Odisea que fa al Condal és l'últim i, pel meu gust, no és precisament el millor que ha fet. Tot i així l'obra es veu amb fluïdesa, és divertida i fa somriure i arrenca riallades amb facilitat.
Els que no són admiradors seus podran adduir que sempre actua de la mateixa manera, amb els mateixos moviments, aturades histriòniques i gestos coneguts. Cert: és la seva marca, com els estarrufats cabells blancs i el vestuari monocolor només amb tocs discordants. Algú s'imagina el gran Charles Chaplin amb un look divers quan feia de Charlot? És la grandesa i servitud dels que treballen un estil propi; la llista podria ser llarga. No són actors de repertori. Segurament ho podria fer, però no me l'imagino en el paper de Cyrano perquè, repeteixo, és un joglar.
Tornant a l'obra d'avui, vull aclarir que m'ho he passat bé, però com ja he dit no és de les millors. És una mica dispersa, de vegades amb tocs de cara a la galeria i jo he reconegut alguns gags que li vaig sentir aquest estiu en l'estrena que va fer al Festival de Mèrida amb L'Ase d'Or, de Luci Apul·leu. Tampoc m'ha agradat la posada en escena amb l'escenari ple de petxines gegants d'un color celest una mica amariconat. En canvi els dos músics que l'acompanyaven penso que han sigut un bon complement. El moviment escènic bo, brujo, no para mai quiet.
El Condal amb menys de mitja entrada, però d'un públic entregat que ha rigut estentòriament i ha aplaudit i ha cridat bravos com si haguessin sentit a la Callas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada