Voyage, voyage

VOYAGE, VOYAGE

(al Teatre de l'Aurora d'Igualada)

La Mònica Torra és una contacontes que últimament els explica acompanyada d'una pianista, i això està molt bé perquè la música en directe, a més d'acompanyar-la quan canta, li dona una rèplica interessant que li permet més joc en les seves explicacions. la Mònica Torra, a més, és bastant pallassa i això també està be perquè amb la seva gestualitat, i les cares que posa —i en fa moltes i divertides— fa que la funció tiri avant d'una manera més fluïda. La Mònica Torra també és molt "casolana", en el sentit que "diu" les històries com si no les tingués preparades i s'interromp per dir "ai no, que això va ser una altra dia" i coses d'aquest estil. Conclusió, la Mònica Torra te un estil propi que ja és força identificable.

En Voyage, voyage, però, no explica contes en plural, només n'hi ha un, una història llarga i una mica deslligada que li serveix per explicar la epopeia d'una nena que es queda orfe i li passa una mica de tot fins que, d'alguna manera, torna als orígens. I el voyage? Doncs és una manera de començar per dir-nos que farem un viatge i col·locar-nos una vell cançó de l'any 1986 pertanyent a la classe de música tonta francesa de l'època i que va triomfar, efímerament, en la veu de Desireless, una cantant que mai va fer res més de bó.

La gràcia de la Mònica és que fa un poti poti amb una història entre graciosa i cutre, la música on hi caben temes com l'esmentat, Beatles i boleros sudamericans i alguna rondalla de les de la vora del foc, i tot explicat com si ho fes a la perruqueria amb el cap ficat dins de l'assecador. I tota aquesta barreja fa que resulti i t'ho passis bé, i s'ho munta d'una manera que al final és més que un monòleg.

Doncs felicitats, Mònica i Neus Peris que l'has acompanyat molt bé al piano i alguna altra andròmina que has fet sonar. Aquestes sessions de contes per a adults a l'Aurora s'acostumen a fer a les golfes —unes magnífiques golfes que hi ha un pis per sobre del teatre, amb tauletes i serveis de copes—, però com que aquesta noia ja és una vella coneguda de la casa i la última vegada no s'hi va cabre, aquesta funció s'ha fet al teatre, que estava ple com un ou; enhorabona!