EL TESTIGO
(al Teatre Joventut de l'Hospitalet)
Fernando Quiñones, escriptor
i poeta andalús, nascut a Chiclana de la Frontera, però criat per la seva àvia
a Càdis, és l'autor de l'obra El Testigo. Rafael Álvarez, actor també andalús nascut
a Lucena (Còrdova) però criat a Torredonjimeno (Jaèn), és l'adapatador de
l'obra esmentada, portada a escena com a monòleg que ell mateix interpreta en
el més pur estil que el caracteritza: el de El
Brujo.
En una escenografia molt
oberta plena de taules i cadires —estem en una taverna, possiblement un tablao flamenco— un home de mitjana edat
fa un homenatge a un col·lega seu, el cantaor
Miguel Pantalón, famós en la seva època. Famós per la seva veu i la manera molt
personal d'interpretar els diferents pals del cante jondo, però a mida que avança el monòleg descobrirem que
també ho era per el seu mal caràcter, la seva intemperància, perquè tenia mucha mala leche i fins i tot mal vino. L'autor, molt hàbilment fa que
el monologuista al principi ens mostri la cara amable del cantant, i a mida que
avança la explicació, amb l'ajut d'unes quantes ampolles de fino, vagin sortint
les coses. In vino veritas.
S'ha de dir que El Brujo fa una gran interpretació,
naturalment al seu estil, però penso que avui ha comés dos errors, al menys per
a mi que sóc un seguidor de la seva carrera. Primer: ha potinejat un text que
penso que és magnífic, i ho ha fet incloent els seus coneguts —i aplaudits— afegitons.
Avui no ha dit hay nivel, però s'ha posat
una mica en política, amb el rei d'Espanya i altres vel·leïtats al marge de
l'obra. Per explicar el segon error haig de fer un petit incís. El Teatre
Joventut de l'Hospitalet funciona una mica com un teatre de barri o de poble,
on els veïns el fi de setmana hi van a veure "la funció". Jo he sentit
el següent comentari a la butaca del meu costat: a ver que nos echan hoy. No m'agradaria que aquest comentari quedés
com a despectiu; considero important que la gent vagi al teatre per la
motivació que sigui, perquè avui fan funció o per veure una obra determinada.
Doncs avui a la primera fila hi havia una senyora que només que l'actor mogués
una cella ja reia amb crits i xiscles i El
Brujo ha comés l'error de donar-li peixet.
Al marge d'això, em refermo
que el text de Quiñones és molt bo i que Rafael Álvarez és molt bon actor que
coneix sobradament l'ofici i modulant la veu és un monstre capaç d'aconseguir
més registres dels que es poden contar. El vestuari, un trajo d'americana
creuada amb un mocador vermell a la butxaca i unes sabates impossibles, molt bé
i la il·luminació molt bona a base de bombetes "cutres" de tablao de la perifèria, aquells que en
realitat eren cases de putes.
Mitja entrada llarga al
Joventut i forts aplaudiments d'un públic entregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada